Resultats de la cerca

La construcció de la novella catalana contemporània, a partir de la interrupció violenta del 1939, fou una operació molt complexa en la qual van intervenir elements molt diversos Per exemple, el grup de Coyoacán de la revista “Quaderns de l’Exili” i la gent que feia El Pi de les Tres Branques, a Santiago de Xile Quan Joan Sales, des de Mèxic, i Xavier Benguerel i Joan Oliver, des de Xile, van tornar en diferents moments a Barcelona, van acabar confluint en un projecte molt ambiciós El Club dels Novellistes Joan Sales, Núria Folch, llicenciada en filosofia pura, i la seva filla, la futura…

Fill del ric home castellà Manrique de Lara, senyor de Molina i Mesa, i d’Ermessenda I de Narbona Heretà el vescomtat de la seva tia Ermengarda I de Narbona malgrat una certa oposició del comte de Tolosa i gràcies a la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó Es casà amb Sança, germana del rei Sanç VI de Narbona i vídua del vescomte Gastó V de Bearn En morir, la seva tia deixà el vescomtat al seu fill Eimeric III Fou germà d' Elvira de Lara , comtessa d’Urgell

Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic

Els dos primers fundaren el 1959 el Club Editor  SL, que es feu càrrec de l’edició de la collecció La dirigí Joan Oliver fins el 1959 des d’aleshores fins al 1983 fou dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch Publicà novelles d’autors catalans Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Llorenç Villalonga, etc, dels quals alguns títols esdevingueren clàssics moderns, com ara La plaça del Diamant , Incerta glòria i Bearn , dels tres últims autors, i traduccions Dostojevskij, Kazantzakis, Lampedusa, etc fins el 1973 n’havia publicades unes vuitanta

Succeí el seu pare juntament amb els seus germans Guillem i Arnau Sanç rebé Bearn, les Landes i el litoral amb el títol ducal Guillem, el comtat de Fesenzac amb Armanyac i Auish i Arnau, el comtat d’Astarac Fou casat amb Isemburga de Bordeus i fou pare dels ducs Sanç IV i Guillem I i de Gombau, arquebisbe de Bordeus Vers el 975 casà el seu fill Guillem I amb Urraca de Pamplona, enllaç que fou el principi d’una estreta aliança entre els reis de Pamplona i els ducs de Gascunya

Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara

Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la…

Restà deçà mar quan la seva mare i els seus germans Jaume, Frederic i Violant passaren a Sicília 1283 Actuà sovint com a lloctinent del seu germà Alfons II a partir de l’ascens d’aquest al tron 1285 L’acompanyà a les vistes d’Auloron amb el rei d’Anglaterra 1288 A la mort d’Alfons II, i en espera de Jaume II, actuà de regent 1291 La tardor del 1295 es casà amb Guillema de Bearn En iniciar-se les hostilitats amb Castella li fou promesa la ciutat de Conca Travessà la frontera castellana amb un fort exèrcit el 1296 Prengué Lleó i assetjà Mayorga, però emmalaltí breument i morí Les…

Fill primogènit de Jaume I i d’Elionor de Castella Reconegut hereu de la corona catalanoaragonesa 1228, els posteriors repartiments fets per Jaume I dels estats entre els seus fills anaren minvant l’herència d’Alfons, fins a reduir-la al regne d’Aragó, on fou jurat el 1243 Les divergències sorgides per aquest motiu entre pare i fill acabaren finalment el 1253 Alfons fou designat governador general d’Aragó, i hereu d’aquest regne i del de València Jaume I l’havia enviat amb 100 cavallers catalans al setge de Sevilla poc temps després 1248 ajudà l’infant Alfons de Castella a sotmetre el regne…

Es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de les Illes Balears el 1989 És autora del recull de narracions Els vidres nets i altres contes 2002, del dietari Neu d’agost 1998 premi Bearn 1997 i de les novelles Cap d’Hornos 2003, premi Ciutat de Palma,  L’alè del búfal a l’hivern 2006, premi El Lector de l’Odissea, en què s’encreuen les vides de tres dones que pertanyen a tres generacions diferents que viuen en tres llocs també diferents,  La novella de…