Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
anell d’acumulació
Física
En un accelerador de partícules, cambra de forma anular a la qual s’ha practicat el buit i en la qual s’apleguen inicialment les partícules mitjançant camps magnètics, amb l’objectiu d’injectar-les posteriorment en una altra part de l’accelerador, on se les fa col·lidir o produir radiació de sincrotró.
canvi de marxes
![](/sites/default/files/media/FOTO/CANVI_MARXES.jpg)
Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
imant corbador
Física
En un accelerador de partícules de tipus ciclotró, imant que desvia la trajectòria recta inicial de les partícules amb càrrega elèctrica i els imprimeix una trajectòria corba.
sincrociclotró
Física
Accelerador de partícules circular de disseny idèntic al ciclotró, en el qual la freqüència νdel camp elèctric accelerador varia a mesura que hi augmenta la velocitat de les partícules nuclears, per a mantenir la sincronització del sistema, que és regida per ν= (B·Q)/m, on B és el camp magnètic emprat, Q la càrrega elèctrica de la partícula i m la massa.
En efecte, la massa augmenta amb la velocitat, segons la teoria de la relativitat, i si la freqüència no disminueix en la mateixa proporció, les partícules deixen d’ésser accelerades En un sincrociclotró hom pot disposar de partícules amb energies cinètiques molt superiors a les obtingudes en un ciclotró Fou ideat per McMillan, als EUA, i per Veksler, a l’URSS, el 1945, i és emprat per a accelerar protons, deuterons i helions
motocicleta
![](/sites/default/files/media/FOTO/125036.jpg)
Motocicleta amb transmissió de cadena
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, gairebé sempre refredat per mitjà d’aire i que pot transportar un passatger o dos.
La motocicleta és el resultat de l’acoblament d’un motor d’explosió a una bicicleta, de la qual conserva els elements essencials, més o menys àmpliament dimensionats segons la potència del motor que hom hi acobla El motor, amb aletes i sense ventilació forçada, sol anar muntat al mig del quadre, i acciona la roda del darrere a través d’una transmissió que comporta embragatge, caixa del canvi i cadena i plat de roda o bé eix amb junta universal i pinyó i corona Les cilindrades varien des dels 50 cm 3 fins a 1 200 o 1 500 cm 3 , i el nombre de cilindres va des del tipus monocilíndric fins a…
microtró
Física
Accelerador d’electrons constituït per un electroimant, que crea un camp magnètic en una cavitat de forma anular i fa que els electrons descriguin òrbites circulars creixents, a mesura que l’acceleració augmenta.
Les òrbites creixents dels electrons són tangents entre elles en un punt La freqüència del camp magnètic s’escau dins el marge de la de les microones
cavitat acceleradora
Física
Part d’un accelerador de partícules que comunica energia a un feix de partícules carregades elèctricament, normalment mitjançant un generador de camp elèctric oscil·latori que és sincronitzat amb la velocitat de les partícules en qüestió.
col·lisionador
Química
Accelerador de partícules en què es fan xocar frontalment dos feixos de partícules a fi de provocar-ne l’excitació energètica, la combinació o el trencament i poder-ne estudiar les característiques i la composició interna.
Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració circular i actualment en…
microscopi electrònic
![](/sites/default/files/media/FOTO/MICROSCOPI_ELECTRÒNIC.jpg)
Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…