Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
passes
Esport
En el bàsquet, falta en la qual incorre el jugador que fa més de tres passes portant la pilota a la mà.
Dolors Sistac i Sanvicén
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres i pedagogia Fou professora universitària i collaboradora dels mitjans de comunicació S'inicià com a narradora amb els reculls de relats Passes de vellut 1994 i La vella dorment i altres històries 1994 És autora de l’estudi literari Líriques de silenci la cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal 2001 i en l’àmbit del periodisme publicà els seus articles a Passes de vellut 1994, La mirada encantada 2005 i Foc d'encenalls 2007 És també autora de Temps de llucar Segona memòria I 1922-1947 2012 i de l’estudi lingüístic El català d’Àneu 2002 L’any…
,
pedra mil·liar
Mineralogia i petrografia
En un camí, pedra que marca la distància d’una milla, de mil passes.
Querelle des Bouffons
Música
Nom donat a la polèmica virulenta que suscità a París (1752-53) la representació d’òperes italianes (entre les quals La serva padrona, de Pergolesi), que alguns intel·lectuals (com J.J.Rousseau, el baró de Holbach i altres enciclopedistes) declararen superiors a les òperes franceses.
Aquesta polèmica seguia les passes de la que ja hi havia hagut al principi del segle, i es repetí més tard entre els partidaris de Gluck i els de Piccinni
caminar
Avançar a passes, no aixecant completament un peu que l’altre no toqui a terra.
Alpine Club
Associació britànica d’alpinisme fundada a Londres l’any 1857 per Tuckett, Johan Tyndall, Kennedy, Douglas William Freshfield i W.A.B Coolidge, pioners d’aquest esport.
És el club més antic d’aquesta especialitat i ha promogut abundants investigacions, estudis i comunicacions a través dels seus contactes internacionals i amb la publicació de les revistes Peaks, Passes and Glaciers i l’actual Alpine Journal 1863
xarleston
Dansa i ball
Dansa dels negres nord-americans que aparegué a Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Prengué el nom de la ciutat de Charleston Carolina del Sud De compàs quaternari i ritme sincopat, es balla amb passes elàstiques i voltes Hi predomina l’element rítmic d’ascendència africana Fou presentat a París el 1926 a la Révue nègre de Josephine Baker
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina