Resultats de la cerca

Existia ja el 1285 com a capella ermitana Fou reconstruïda el 1596, i de nou es trobava ruïnosa i abandonada el 1872

Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà la construcció al seu costat d’una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508 Fou reedificada poc després, i torna a constar com a ruïnosa el 1791

Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466 La capella consta des del 1372 El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga villa romana, de la qual han aparegut murs i paviments L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635

Existia al s XII segons la tradició hi residí Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa Sota la protecció de Ferran II, s’hi establí poc temps 1493 una comunitat de mínims hi residí fra Bernat Boïl Es trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al s XIX És lloc tradicional de romiatges L’aplec és el 26 de setembre

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298 Del 1300 al 1303 fou portaveus del procurador de València Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8 000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus Deixà l’heretat a la seva filla Sibilla El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei de Mallorca Jaume III el 1336

Es doctorà en ambdós drets i es destacà com a advocat fou catedràtic de cànons de la universitat i advocat perpetu de Palma Fou nomenat fiscal de la intendència de Mallorca 1775 i participà en la fundació del Collegi d’Advocats de Palma Destinat com a assessor del tribunal civil d’Eivissa i Formentera 1784-98, fou alhora comissionat pel secretari de finances per a fomentar la vida econòmica de les Pitiüses El 1798 passà a Madrid, on fou membre del Consejo de Hacienda i del Supremo de Castilla, i el mateix any esdevingué secretari de finances del govern de Carles IV Hom en conserva manuscrits…