Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ball de cornuts
Folklore
Ball cantat humorístic d’homes sols, sovint disfressats amb banyes de moltó al cap, en nombre imparell, que hom ballava a les comarques septentrionals catalanes des de la Cerdanya al Rosselló i la Garrotxa, per Carnestoltes o a la matança del porc.
En acabar, els balladors s’aparellaven, i el que restava sol pagava el beure
bergantí
Transports
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, ultra el bauprès.
Tots dos pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones El major portava, també, una aurica Aparegué al s XIV i fou destinat sobretot al cors, o emprat com a vaixell de guerra per a operacions d’ordre menor i també com a vaixell mercant Subsistí mentre perdurà la navegació de vela
bricbarca
Transports
Vaixell de vela de tres o més pals, a més del bauprès.
Els tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones, llevat el pal de mitjana, que era de dues peces, sense encreuar i sense cofes, però amb una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica i l’escandalosa També rebé els noms de bergantí corbeta, corbeta i barca
quetx
Quetx
© fototeca.cat
Transports
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l’embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
Els primers quetxos eren d’aparell rodó, però a la darreria del s XVII i al començament del XVIII aparellaven una vela major i una gàbia al pal major i una vela llatina al pal de mitjana Posteriorment la vela major fou substituïda per una aurica, malgrat que alguns quetxos continuaren aparellant una gàbia Foren molt emprats en la navegació de pesca i en la comercial de cabotatge, especialment pels anglesos i els holandesos, i llur càrrega útil oscillava entre les 100 i les 250 tones Actualment l’aparell de quetx aparell 7 29, 30, 31 i 32 és emprat en alguns iots de navegació d’…
Valentí
Sant Valentí, litografia anglesa de 1906
cc Wellcome Library, London
Cristianisme
Prevere romà que morí màrtir en temps de Claudi II.
Les seves suposades relíquies foren traslladades al monestir de Bages 951 arran del viatge que Salla , fundador del monestir, feu a Roma per sotmetre a la Santa Seu la nova abadia El cos fou venerat al monestir fins el 1835, i després ho fou a Navarcles El seu culte s’estengué no solament pel Bages, sinó arreu de Catalunya, com ho proven les antigues capelles del Montpeità Sant Fruitós de Bages, de Vilallonga Sant Martí Sesgueioles, Anoia, de les Cabanyes Alt Penedès, etc Amb el sant hi ha relacionada la festa de sant Valentí , o festa dels enamorats , constatada des del segle XV a Anglaterra…
Manufactura urbana i indústria rural
La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…