Resultats de la cerca
Es mostren 745 resultats
compra compulsiva
Economia
Compra realitzada sense una maduració prèvia per a satisfer un desig sobtat que sorgeix generalment en el moment en què s’entra en contacte amb algun producte o servei.
compra palanquejada
Economia
Adquisició d’una empresa finançada en gran part a través d’endeutament, que queda garantit amb els mateixos actius de la companyia comprada.
El retorn del préstec es fa a càrrec dels fluxos de caixa futurs
opció de compra
Economia
Prioritat de què gaudeix una persona física o jurídica per a adquirir un bé determinat, moble o immoble, en el cas que el seu propietari se’n desprengui.
rebut
Rebut de la compra
© COMSTOCK
Escrit signat en què hom reconeix haver rebut d’algú diners o una altra cosa.
A l’Estat espanyol el rebut és sotmès a la llei del timbre, impost que s’aplica en proporció a la quantitat expressada
oferta pública d’adquisició
Economia
Operació de compra d’una societat, cotitzada en borsa, mitjançant una apel·lació pública.
El comprador pretendent proposa als accionistes la compra d’una part de les accions de la societat —o bé de totes— a un preu fix, superior a la cotització borsària És anomenada ‘hostil’ quan és duta a terme sense l’acord dels administradors, d’'exclusió’ si pretén de treure la societat de la cotització al mercat i ‘especulativa’ quan l’objectiu és treure'n una plus-vàlua a curt termini, amb la posterior venda
comprador | compradora
Persona que compra.
buy-out
Economia
Terme que en anglès significa ‘comprar la part de’ i que designa la compra, total o parcial, d’una empresa per part dels agents econòmics que hi treballen: directius o treballadors.
Normalment és feta mitjançant un endeutament garantit pels actius de la mateixa empresa L’operació consisteix en la creació d’una societat holding , que negocia l’endeutament, i en la compra de les accions Sol anar acompanyada d’alguns avantatges fiscals o de crèdits bonificats Té una gran tradició als països anglosaxons
simonia
Història
Dret canònic
Compra i venda de coses sagrades.
El mot prové del pecat de Simó el Mag i suposa una pretensió sobre un bé espiritual gràcia, sagraments, jurisdicció eclesiàstica, prebenda, ordenació, etc en canvi d’un preu temporal diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc L’Església la considera una profanació i una injúria als béns espirituals i declara nulles totes les nòmines i convencions simoníaques, així com l’exercici del sacerdoci obtingut per simonia Condemnada ja pels concilis d’Orleans 553, 549 i de Clarmont d’Alvèrnia 535, fou un flagell a l’època feudal, amb tot el mercadeig de prebendes, comendes,…
al comptat
Pagant al moment de la compra.