Resultats de la cerca
Es mostren 2617 resultats
Paretdelgada
Caseria
Caseria de poblament disseminat del municipi de la Selva del Camp, Baix Camp.
El seu origen sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l’església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la…
puig Palou
Muntanya
Contrafort (1 431 m) sud de la serra de Milany, als vessants del qual resten els masos de Palou Gran i Palou Xic del municipi de Vidrà (Osona).
Té el seu origen en una villa rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic
el Quart
Partida
Partida del municipi de Reus (Baix Camp), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Territori de Tarragona.
Quadres
Masia
Masia del municipi de Gurb (Osona), dins l’antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme.
Antiga villa rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l’església preromànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres És l’origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres
el Pujol de Muntanya
Masia
Masia del municipi de Viladrau (Osona), situada a 950 m alt., al vessant nord del Matagalls.
Existia ja el 1003 amb el nom del Pujol de Guenaumons Els seus propietaris es cognomenen encara Pujol
el Pujol
Església
Masia i església (Santa Margarida de Cabagès) del municipi de Vidrà (Osona).
Puigsespedres
Dolmen
Turó
Petita elevació (728 m alt.) del municipi de Santa Maria del Corcó (Osona), al S del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
Puigsec
Masia
Masia del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), a llevant del poble; el nom és esmentat el 980 i la masia el 1201.
És un gran casal setcentista, restaurat modernament a la seva capella de Sant Ponç existent ja el 1686 se celebra anualment el 22 de maig el típic aplec del pa
Puig-l’agulla
Aspecte del santuari de Puig-l’agulla
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla) del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l’Agulla (810 m alt.).
Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775 Al costat hi ha un gran hostal 1704-12 És lloc de molta devoció a la comarca El 1975 ha estat restaurat i modernitzat
Puigdassalit
Masia
Masia del terme de Torelló (Osona), al sud de la vila; donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del s XVIII amb els Bru de Sala.
És un notable edifici d’aire senyorial