Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
la Valleta
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al SW del terme, a la vora de la riera de la Valleta
, que neix dins el terme de Rabós (serra de la Balmeta, als vessants meridionals de l’Albera) i desguassa directament a la mar al Port de Llançà.
L’església de Sant Silvestre havia estat possessió del monestir de Banyoles
meromixi
Ecologia
Manca de circulació vertical de tota la columna d’aigua d’un llac, per la qual cosa hi ha una capa profunda d’aigua que es mescla solament en rares ocasions.
En són un exemple algunes cubetes de l’estany de Banyoles Pla de l’Estany
Sant Marçal de Quarantella
Poble
Poble del terme de Vilademuls (Pla de l’Estany), al SW del cap del municipi.
L’església de Sant Marçal era possessió del monestir de Banyoles El lloc, esmentat ja el 1097, formà part de la baronia, després batllia, de Vilademuls
castell de Taià
Castell
Antic castell del municipi de Serinyà (Pla de l’Estany), situat al SE del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.
Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles
Vilafreser
© JoMV
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al sector meridional del terme, a la vora d’una riera afluent a la de la Farga.
L’església parroquial de Vilafreser © JoMV L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní El lloc, esmentat el 1017, formà part del comtat de Girona i fou del monestir de Banyoles
Vilert
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Esponellà (Pla de l’Estany), situat al N del terme, a la dreta del Fluvià.
De l’església parroquial de Santa Maria depenen les esglésies de la Trinitat i de Sant Esteve El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Banyoles
Sant Marçal de Montseny
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
concili de Troyes
Concili del regne franc que per designi del rei Lluís el Tartamut i del papa Joan VIII es reuní a Troyes (França) l’11 d’agost de 878.
Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del comte de…
el Sallent
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu.
És centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica Esmentada al s IX, havia estat una cella del monestir de Banyoles Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina