Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
riera de les Arenes
Riera
Curs d’aigua estacional, al Vallès Occidental, la capçalera del qual es troba al vessant meridional del coll d’Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages).
La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí
Josep de Taverner i d’Ardena
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries
Manresa
Castell
Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere) del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa
.
La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí
marquesat d’Ayerbe
Història
Títol concedit el 1750 a favor de Pedro María de Alcántara Jordán de Urríes sobre la seva baronia d'Ayerbe
.
El seu fill Pedro Vicente Jordán de Urríes i Pignatelli, marquès de Rubí, fou elevat el 1789 a la dignitat de gran d’Espanya
Capó
Família de pastors protestants fundada per Joan Capó i Pons (Maó 1852-1909), que, durant quatre generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.
Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera generació,…
Obra de la Visitació de Nostra Senyora
Congregació fundada a Barcelona el 1923 per Josep M.d’Alòs i de Dou.
Els estatuts foren aprovats el 1927, i fou reconeguda per Roma el 1954 Es dedica a l’assistència de malalts i convalescents, i té diverses residències l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
anell del diable
Anell del diable
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Salvador Estellés i Rams
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor i litògraf.
Fou un dels primers a establir la litografia a València Publicà poesia humorística i de circumstàncies Himne al ferrocarril del Grau de València a Xàtiva , 1852 a la premsa valenciana, sobretot a El Rubí 1859-61, i escriví l’obra teatral en vers Un assunto de família 1863
,
serra d’Ancosa
Serra
Serra principal de la llarga línia de relleu que, des del Montagut (964 m alt.) i el puig de Formigosa (1 002 m alt..), arriba fins a la serra de Puigfred (727 m alt.), amb una orientació general de NE a SW, als límits entre l’Alt Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia.
A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat per l’Anoia, la serra de Feixes, i, pel Penedès, la serra de Font-rubí El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès
Muç
Cristianisme
Màrtir bizantí, patró de l’antiga Bizanci, abans de la fundació de Constantinoble.
El seu culte s’estengué per Europa i arribà a Catalunya, on li foren dedicades esglésies, com la parroquial de Cànoves Vallès Oriental, i capelles, com les de Rubí Vallès Occidental, Besora Ripollès, aquesta darrera preromànica, coneguda també amb el nom de Sant Moí amb què fou conegut el sant Fou també venerat en un pedró de Sant Martí de Puigbò, a Gombrèn Ripollès