Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
francalet
Agronomia
Corretgeta accessòria per a ajuntar o travar altres corretges, especialment la corretgeta de la collera o forcasset.
apèndix
Cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria, subsidiària, com un prolongament.
col·leteri
Anatomia animal
Entomologia
Glàndula accessòria parella, secretora d’una mucositat en el sistema reproductor de la majoria de les femelles dels insectes.
Forma l’ooteca en els ortòpters, un revestiment gelatinós en els ous del gènere Chironomus , i un ciment que uneix els ous al substrat en molts altres insectes
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…
xarxa
Esport general
Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta (futbol, handbol, etc) o la que, juntament amb el cèrcol, constitueix la cistella del basquetbol.
cavall frisó
Militar
Defensa accessòria contra persones, constituïda per filferro amb punxes col·locat sobre un bastidor, format per dues creus de sant Andreu unides per un travesser, i que serveix per a tancar bretxes, passos, carrers, etc.
sinònim
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que coincideix amb un altre o uns altres en una idea comuna, però en difereix per alguna idea accessòria i particular a algun d’ells; d’on sorgeix, gairebé sempre, una necessitat d’elecció per a emprar-los adequadament i parlar amb justesa.
D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20 000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del s XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive s VIII aC Són també notables l’arxiu sumeri de…
servitud de pas
Dret civil català
Dret de pas regulat antigament en certs casos, com per exemple el camí de sagrament, que hom utilitzava per portar els auxilis espirituals a les cases o per treure’n els morts; la servitud de pas accessòria de la de séquia o rec, d’una amplada de 2 pams i mig de destre; la de pas amb animal de treball, que solia tenir una amplada de 5 pams: la de pas de parella de bous o de mules, de carro i de ramats, d’amplada variable.
El dret català actual no en conserva cap especialitat, com no sigui per la via del dret consuetudinari
òpera
Una escena de La Flauta Màgica, de Mozart, en una producció de l'òpera de Zuric (1986)
© Fototeca.cat
Música
Drama per a ésser representat amb el text cantat (llibret), acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…