Resultats de la cerca

El seu primer president fou l’historiador Manuel Murguía, marit de Rosalía de Castro i figura principal del regionalisme gallec del segle XIX La tasca de l’acadèmia se centra en la compilació i la depuració del lèxic gallec Publica materials per al diccionari d’autoritats de la llengua gallega, i un butlletí inicià una collecció de documents històrics de Galícia És formada per 40 membres numeraris

Publicà 40 números n'era director Eduard Boix i hi collaboraren, entre altres, Puig i Torralva, Miquel Duran i Tortajada, Joaquim Badia, VFe i Castell, RGumiel, GHuguet, JNavarro i Cabanes, JMEscuder i LCebrià i Mezquita Tenia caràcter polític i literari Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa El succeí Renaiximent gener-març del 1908, publicació del Centre Regionalista

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

Fou una iniciativa catòlica collectiva que tingué la collaboració de diverses personalitats catòliques com Ildefons Gatell , que era president de l’Obra i fundador de la Biblioteca Popular Santa Anna Inspirada en l’Oeuvre des Bons Livres Cambrai 1820, tenia entre els seus objectius principals l’organització i la difusió de la premsa catòlica A partir del 1895 publicà en forma de butlletí un Repertorio de Buenas Lecturas

Ha tingut una actuació destacada especialment en les campanyes de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, del Delta de l’Ebre, del massís del Montseny, i en l’estudi de l’avifauna prepirinenca Aplega uns 800 socis, principalment de Catalunya edita trimestralment el butlletí intern “Verd”, i d’ençà del 1986 anima l’Escola de Naturalistes de Camp per tal d’iniciar els joves en les pràctiques naturalistes

Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89

Es proposava de fomentar la música catalana i de crear una Festa Anyal Catalana de Música, projecte que no reeixí Reuní una secció coral, amb la qual organitzà concerts, i publicà un “Butlletí de la Institució Catalana de Música” 1896-1900 imprès als tallers de “L’Avenç”, entitat que contribuí a sostenir-la, que per la seva actitud moderna i universal pot ésser considerada un precedent de la “Revista Musical Catalana”

A les barriades i les poblacions la Barceloneta, el Poble-sec, Sabadell, Igualada, Granollers, Arenys de Mar, Olot, Montblanc, Agramunt, etc publicà revistes i butlletins, a semblança de l’efímer butlletí de Barcelona Una bona part d’aquestes joventuts s’integrà a Acció Catalana 1922 Aquesta denominació fou emprada també per grups joves del Partit Nacionalista Català, Estat Català, La Falç i nuclis republicans o socialistes de Reus, Granollers i les Borges Blanques

Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l’una que recollia la ideologia tradicionalista, i l’altra que evolucionava cap a l’esquerra El 1970 aparegué el butlletí informatiu Aparici y Guijarro i a partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe Tots Sobretot d’ençà de la reforma política democràtica, el Círculo esdevingué una institució integrista i anticatalanista, oposada radicalment als intents de recuperació nacional al País Valencià

Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…