Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
epígon
Història
En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i que, com llurs pares, deu anys més tard tornaren a assetjar-la, l’ocuparen i hi entronitzaren Tersandre.
A Delfos foren collocades les estàtues d’aquests herois Alemèon i Amfíloc, fills d’Amfiarau Diomedes, fill de Tideu Egialeu, fill d’Adrast Eurial, fill de Mecisteu Estènel, fill de Capaneu Pròmac, fill de Partenopeu, i Tersandre, fill de Polinices
epígon
Persona que pertany a la segona generació.
epígon
Persona que segueix les petjades d’un altre, especialment en matèria d’arts, filosofia o ciències.
diàdoc
Història
Títol donat als generals d’Alexandre el Gran, els quals, després de la seva mort, es repartiren l’Imperi (323 aC).
Egon Schiele
Pintura
Pintor austríac.
Format a Viena, fou influït al principi per Gustav Klimt i Ferdinand Hodler Epígon del Jugendstil, conreà un expressionisme dur, orientalitzant i de contorns ben delimitats, que hom ha qualificat de pròxim a la psicosi Autoretrat , 1911, collecció particular
Gai Valeri Flac
Literatura
Poeta llatí.
Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres
Saverio Mercadante
Música
Compositor italià.
Dedicat principalment a l’òpera, fou inicialment un epígon de Rossini, però procurà de reformar el seu estil i millorà la seva orquestració Les òperes més reeixides foren Elisa e Claudio 1821, I Normanni a Paragi 1836, Il giuramento 1837, Il bravo 1839, La vestale 1840, Leonora 1844, Virginia 1866, etc, moltes de les quals foren representades també sovint a Barcelona i a València Fou director del conservatori de Nàpols 1840-70
Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville
Música
Compositor occità.
Estudià amb el seu pare El 1734 debutà com a violinista al Concert Spirituel que dirigí més tard, en 1755-62 Epígon de Rameau, la seva òpera Triton et l’Aurore 1753 fou defensada pels partidaris de l’òpera francesa en la querelle des bouffons i fou oposada a la italiana Escriví una pastoral en occità, Dafnís e Alcimadura 1754, representada centenars de cops a París i per tot Occitània durant mig segle També deixà obres religioses Cantate Domino , peces per a clavecí i oratoris, el gust pels quals introduí a França
Edward Burne-Jones
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia…