Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
metapneumònic
Medicina
Dit de la complicació, habitualment per embassament pleural, concomitant a una pneumònia, a un abscés pulmonar o a bronquièctasis.
La seva presència indica una major gravetat del procés de base i obliga a ampliar les mesures terapèutiques
faringotomia
Incisió quirúrgica de la faringe, practicada especialment per extreure’n un cos estrany, un tumor o drenar un abscés.
rectotomia
Incisió de la paret rectal per tal de drenar un abscés pelvià, corregir una estenosi o extreure un cos estrany.
fistulització
Patologia humana
Creació quirúrgica d’una obertura en una cavitat orgànica, en un abscés, etc, d’una comunicació entre dues estructures que prèviament no estaven connectades.
cel·lulitis
Patologia humana
Inflamació circumscrita del teixit connectiu d’origen infecciós, que pot arribar a esdevenir un abscés segons la virulència del germen o les condicions del pacient.
Habitualment afecta la pell i el teixit subcutani, on es produeix enrogiment, dolor, escalfor i tumefacció secundàriament, pot presentar-se una limfangitis, amb augment del volum dels ganglis limfàtics regionals que es tornen dolorosos Pot haver-hi també febre i afectació de l’estat general
si
Patologia humana
Trajecte purulent tubular dels teixits, més o menys persistent, amb escassa tendència a la guarició, com el que hom observa en l’obertura espontània d’un abscés.
espondilitis tuberculosa
Patologia humana
Lesió inflamatòria caseosa i destructiva, d’origen tuberculós, que produeix la destrucció del disc intervertebral i de les dues plataformes dels cossos vertebrals, superior i inferior, veïns al disc; les alteracions consecutives clàssiques són l’abscés ossifluent, la cifosi i la paraplegia.
Descrita per Percival Pott, ha estat una de les malalties òssies més freqüents abans de la introducció dels tuberculostàtics El tractament és mèdic amb complement quirúrgic si s’escau estabilització del raquis i exèresi radical directa de les lesions dels cossos vertebrals
resolutiu
Farmàcia
Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o una lesió, especialment dit dels emplastres i cataplasmes que hom aplica en calent sobre la pell per tal de resoldre un procés infecciós subcutani, com ara un abscés, un furóncol, etc.
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…