Resultats de la cerca

Deixeble de Skr'abin i de Busoni, el 1933 es traslladà a Suïssa Posseïa una ciència extraordinària dels ritmes i els timbres, i s’interessà per la percussió i la veu parlada De les seves obres cal destacar Epitafio per ABerg 1936, Preludio, Interludio lirico, postludio 1954, Meditazioni sulla maschera di AModigliani 1961 i Worte 1961

Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol

Membre de les Joventuts Hitlerianes en l’adolescència, el 1943 abandonà els estudis de dret a la Universitat de Munic per allistar-se a la Wehrmacht i evitar ser destinat a les SS Combaté al front italià, on fou ferit El 1946 reprengué els estudis de dret, i es graduà el 1948 per la Universitat de Marburg Doctorat el 1950, treballà per als serveis jurídics del land de Baviera El 1950 ingressà al Partit Socialdemòcrata  SPD Alcalde de Munic 1960-72, obtingué una gran popularitat en aquest càrrec, i transformà a fons la ciutat per als Jocs Olímpics del 1972 Aquest any encapçalà la candidatura…

Estudià a Halle i a Göttingen i el 1799 s’uní al cercle de poetes de Jena Es féu conèixer molt aviat per la seva novella Geschichte des Herrn William Lovell ‘Història del senyor William Lovell’, 1795-96 Publicà les obres del seu amic Wilhelm Heinrich Wackenroder i després de la mort d’aquest escriví Franz Sternbalds Wanderungen ‘Excursions de Franz Sternbald’, 1798, obra que recorda el Wilhelm Meister de Goethe Conreà també el conte, com Volksmärchen ‘Contes populars’, 1797, i la narració de marcat to romàntic, com Der blonde Eckbert ‘Eckbert el ros’, 1796 Cal esmentar també els seus drames,…

S'ha especialitzat en obres lingüístiques, sobretot diccionaris El 1911 edità el Diccionari portàtil de les llengües catalana i alemanya, d’Eberhard Vogel

Catedràtic de literatura a la Universitat Tècnica de Berlín 1959-88, és important la seva tasca com a editor, estudiós i promotor literari Membre del Grup 47, fou editor de les revistes literàries Akzente 1954-67, amb Hans Bender i, des del 1961, Sprache im technischen Zeitalter Publicà els reculls de poesia Der andere Gast ‘L’altre convidat’, 1952, Gedichte ‘Poemes’, 1964, i Systeme ‘Sistemes’, 1969 la novella Die Elefantenuhr ‘El rellotge d’elefant’, 1973 i la comèdia Alle Vögel alle ‘Tots els ocells tots’, 1978 En el camp dels estudis literaris és autor de Theorie der modernen Lyrik ‘…

Fill d’un oficial de l’exèrcit, abandonà la carrera de les armes i es dedicà a la filosofia, en la qual fou molt influït pel pensament kantià Viatjà per França i Suïssa, però tornà al seu país, on fruí d’una certa posició, fins que, en ocasió de la invasió francesa 1806, fou empresonat Establert, finalment, a Dresden, amb els anys remogué el caliu de la seva antiga dèria suïcida juntament amb Henriette Vogel, la muller d’un amic seu, de la qual hom diu que estava enamorat, se suïcidà Romàntic d’esperit i de sensibilitat, però clàssic per l’estil i la composició dels seus drames…

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

La literatura australiana no començà a assolir personalitat pròpia fins a mitjan s XIX Els intents anteriors, obra dels primers colonitzadors, s’insereixen plenament en l’òrbita cultural britànica Charles Harpur 1813-68 i, sobretot, Henry Kendall 1839-82 i Adam Lindsay Gordon 1833-70 foren els poetes a través del quals es produí la ruptura El darrer d’ells popularitzà la bus ballad ‘ballada del bus ', d’origen popular, que més tard fou cultivada per Andrew B Paterson 1864-1941 i Henry Lawson 1867-1922 D’altra banda i d’ençà del 1880, la nova literatura rebé una notable empenta amb l’aparició…