Resultats de la cerca

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 en la categoria 470 juntament amb la canària Patricia Guerra, i també als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 amb la catalana Begoña Via Dufresne El 1994 fou escollida com a millor regatista del món per la International Yachting Racing Union IYRU Ha obtingut el primer lloc en els campionats del món de Cadis 1992, La Rochelle 1994, Toronto 1995 i Porto Alegre 1996 Membre del Parlament Europeu des del 1999, és vicepresidenta de la Comissió de Cultura i Esport

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Obtingué la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona, a la classe finn El 1991 fou subcampió d’Europa, i també el primer classificat a la Christmas Race Aconseguí la medalla d’or a la regata preolímpica de Barcelona Als Jocs Olímpics de Seül del 1988 fou l’entrenador de José Luis Doreste, que aconseguí l’única medalla d’or de vela

Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…

Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F Sánchez Luna Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren,…

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic

Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT

De tendència republicanosocialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical socialista

Imprès per JMGarín, el redactaven Miquel Vicent Roca, Teodor Llorente i Olivares, Carles Calvo, Rafael Blasco i Enric Gaspar