Resultats de la cerca

Hom considera l’interval de to sencer dividit en nou comes deu, segons alguns En els instruments d’entonació variable, com els de corda, el semitò cromàtic té cinc comes, i el diatònic, quatre, cosa que fa diferents, de fet, els sons enharmònics, bé que la diferència és quasi inaudible També és aplicat a unes altres fraccions de to coma pitagòrica, coma sintònica Sovint és impròpiament anomenada croma

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota

Hom l’aplica, sobretot, a l’hàbit de molts autors medievals d’aplicar un mateix esquema rítmic a una melodia de cantus firmus d’una certa longitud

Serveix per a fer possible o més fàcil o més brillant l’execució d’alguns passos o acords Al s XVI hom l’aplicà al llaüt i, més tard, als instruments de la família del violí

Interval freqüent en el cant gregorià, sobretot en el mode quart, el seu ús, conegut amb el nom de diabolus in musica des dels primers polifonistes medievals, fou considerat com a dissonant i, en conseqüència, rigorosament controlat Aquest terme s’aplica indistintament a l’interval i a la seva inversió

Aplicà mètodes propis a la interpretació del violí i desenvolupà una tècnica superior a l’habitual al seu temps, fins al punt que fou dit que tenia dots sobrenaturals per un pacte amb el diable Actuà per tot Europa i assolí èxits assenyalats amb peces pròpies i variacions sobre temes d’òpera Rossini, Mozart Deixà també concerts per a violí i orquestra, alguns merament en forma d’esbós a més dels dos que deixà complets, hom n'ha reconstruïts quatre També deixà 24 capricis per a violí i diverses sonates

Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment

Amplià estudis a Viena amb A von Webern En 1937-38 i 1946-48 treballà per al departament de música de la BBC i des del 1965 ensenyà composició al Royal College of Music Aplicà alguns aspectes de l’obra de Liszt a les seves composicions, d’estil principalment dodecatònic Cal esmentar l’òpera Hamlet 1964-68, Gold Coast Customs 1947-49, per a cor i orquestra, el ballet Noctambules 1956, la peça de cambra The Owl and the Pussy-Cat 1951 i l’obra vocal The Shadow of Cain 1952 Publicà els estudis The music of Liszt 1954 i Twentieth Century Counterpoint 1956