Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
refugi de Cap del Rec
El refugi de Cap del Rec
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de muntanya lliure del terme de Lles (Baixa Cerdanya) a 1.980 m d’altitud, al pla del cap del Rec
, a cura del Comitè Català de Refugis, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Fou inaugurat el 1955
hospital de Benasc
Excursionisme
Refugi situat a 1 758 m d’altitud, a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge, centre d’una estació d’esquí de fons.
Era un antic hospital de caminants creat vers el s XII per l’orde de l’Hospital
refugi d’Artamont
Excursionisme
Refugi de muntanya situat a 1 340 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós, dins el terme municipal de Lladorre, al camí de Llavorsí a Vic de Sòs.
topoguia
Esport
Excursionisme
Guia topogràfica, amb texts sobre indrets, fotografies i distàncies cronometrades, útil per a la pràctica del senderisme.
usatge
Història del dret català
Del segle X al XIII, prestació personal o real que un vassall o emfiteuta feia al seu senyor, segons costum de la terra, tant en serveis com en pagament de diner, fruits, participacions en bestiar o altres servituds.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
taulatge
Història del dret català
Impost que pagaven els jugadors al propietari de la taula o establiment de joc.