Resultats de la cerca

Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la collectiva del 1908 a la Sala Parés Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, en la Sisena Exposició Internacional 1911 i en les municipals del 1922 i el 1923 El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928 Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930 i del Saló de Primavera del 1934 Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20…

Formada a l’acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines Casada amb Sebastià Junyer i Vidal Exposà a Palma el 1922 i el 1927, a Barcelona Sala Parés, 1930, i també en algunes ciutats europees i nord-americanes Residí a Deià Es dedicà a la pintura de flors i de peixos i a petites escultures basades en la gent del país

Es formà de manera lliure a Barcelona i a Mallorca, a la qual sempre restà lligat Rebé els consells de Sebastià Juñer i Vidal Exposà des del 1927 a Barcelona, i des del 1933 a Palma Ha exposat també a Manchester 1958, Blackpool 1960, etc Eminentment paisatgista, es caracteritzà per una visió clara, serena, sòlidament construïda i despullada de detalls accessoris

D’ascendència materna espanyola, residí a Mallorca vint-i-nou anys Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica Donà una visió de Mallorca molt personal Exposà a Palma, Madrid, Nova York, etc Era colleccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya la collecció de gravats que tenia d’aquest és avui al Museo del Prado

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys vint, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista Nueva Cultura , labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39 Fou catedràtic de dibuix a Palma Mallorca

Deixeble de Ludovico Zigoli Pintor de cort del cardenal Gonzaga Són seus la majoria de frescs i olis de la catedral i el castell de Màntua Vers el 1621 es traslladà a Venècia per estudiar i assimilar l’obra de Ticià i de Palma Es destaca la seva Malenconia ~1621, Louvre El seu art uneix el concepte pictòric d’Il Caravaggio amb el virtuosisme lumínic d’Adam Elsheimer

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael…

Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund

Fill i deixeble del pintor Ramon Soler i Liró Barcelona 1897 — 1968, membre fundador del Saló Nou Ambient Es formà a Llotja i al Cercle de Sant Lluc Estudià, becat, a Madrid 1952 i a París 1962 El 1953 féu una exposició individual Sala Rovira a Barcelona, on ha exposat sovint, i també a Palma, Madrid i l’Hospitalet de Llobregat, ciutat de la qual féu una llarga sèrie de dibuixos 1969 Ha illustrat llibres i periòdics La seva temàtica predilecta és el circ

Com a fresquista intervingué en la decoració de l’antic Alcázar de Madrid i, amb J Carreño, a la catedral de Toledo Féu també l’escenografia del Teatro del Buen Retiro Els seus quadres, d’un barroquisme fogós, recorden en alguns aspectes la manera de J Valdés Leal Presentació de la Mare de Déu coll March, Palma , Acte de fe, Anunciació ambdós al Museo del Prado, Mare de Déu amb l’Infant, sant Felip i sant Francesc convent dels caputxins d’El Pardo i Alliberament de Santa Leocàdia església de San Jerónimo, Madrid