Resultats de la cerca

Residí un quant temps a París, tornà a Bèlgica i s’installà a Brusselles, on aconseguí que el govern li pagués un taller, que esdevingué després Musée Wiertz Les seves obres de la primera època 1830-45 són generalment paisatges — Longchamps, Villa Borghese 1835—, i també altres temes, com la vanitas , que és las seva obra més famosa, La bella Rosina 1843 Musée Wiertz Entre el 1853 i el 1864 la seva producció, molt literària però tècnicament pobra, el féu un avançat al simbolisme i al surrealisme Fam, follia i crim, Pensaments i visions d’un cap tallat, Napoleó a l’infern

Format a Màlaga amb BFerrandis Catedràtic de colorit i composició de l’Escuela de Bellas Artes de Màlaga el 1868, esdevingué també conservador del Museo Provincial Íntim amic d’AMuñoz i Degrain Professor de figura i adornament a l’escola de Belles Arts de la Corunya el 1891, quatre anys després aconseguí la càtedra de dibuix de figura de la Llotja de Barcelona Conreà la natura morta i la pintura de coloms Orientà i protegí els inicis de la carrera pictòrica del seu fill Pablo Ruiz Picasso, que el retratà en algunes de les seves primeres obres

Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una…

Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'…

Considerat com el més representatiu de la seva època, ha estat comparat amb Goya pel seu estil, rude i tosc Visqué intensament els ambients populars de Madrid i d’altres poblacions de Castella, dels quals és un testimoni d’excepció Pintor de realitats essencials, els personatges de les seves obres a diferència dels de l’expressionisme del seu temps gairebé no estan deformats, i el seu expressionisme es caracteritza per la força interior i per la intensitat vital d’aquests personatges Aconseguí, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes, la màxima distinció a Barcelona 1929 i…

Aconseguí èxits a Londres 1911 amb les seves aquarelles Descobridor artístic de la després anomenada Costa Brava, titulà La Catalunya Grega una exposició Sala Parés, 1906 que marca la darreria del Modernisme i albira la reacció classicista del Noucentisme Per sobre el virtuosisme detallista de la seva tècnica, conservà la força de l’emoció artística Fou un dels més famosos dibuixants humorístics de Catalunya Publicà abundosament a “Cu-cut" i a “En Patufet”, on es destacà com a animalista La seva producció en aquest sentit és comparable a les de Dulac, ARackham i Kley Illustrà De…

Deixeble de Ramon Reig El 1947 exposà per primer cop en exposicions collectives a les galeries Fortuny de Figueres i a El Jardín de Barcelona, i des del 1950 feu en aquesta mateixa sala exposicions individuals de manera regular Amic del pintor Josep Bonaterra, en fou deixeble Influït pel poeta Carles Fages de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista Fou el creador i primer director de l’Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc 1961 Guanyà diversos premis el de Tossa…

Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’…

Format a l’École des Beaux-Arts de París 1878-80 Estudià a fons la teoria del contrast simultani dels colors de Michel-Eugène Chevreul i tractà d’aplicar-la a la pintura i creà el neoimpressionisme La seva obra Un bany a Asnières Londres, Tate Gallery, primera peça important neoimpressionista, fou rebutjada al Salon del 1884, circumstància que provocà la fundació immediata del Salon des Artistes Indépendents com a plataforma dels dissidents de l’art nou Altres obres famoses d’ell, Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte 1884-86, Chicago Art Institute —presentat a la vuitena exposició…

Estudià la carrera militar, ascendí a capità d’artilleria 1879 i es retirà amb el grau de comandant, el 1882, per a dedicar-se a la pintura Fou deixeble de Simó Gómez a Barcelona 1876-80 i d’Édouard Détaille a París El seus temes predilectes foren els cavalls i les escenes hípiques i militars, que sabé interpretar amb anecdotisme i pulcritud A l’exposició de belles arts de Madrid 1887 presentà Un Vivac, La primera cura, En el camp de maniobres, i a l’exposició de belles arts de Berlín 1891 aconseguí la medalla d’or amb Maniobres de divisió Illustrà l’obra de Francesc Barado La…