Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
Francisco Bernareggi y González Calderón
Pintura
Pintor argentí.
Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina
Baldassare Peruzzi
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael 1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace, l’estil dels quals imità Construí la Villa Farnesina a Roma 1508-11, on també decorà dues sales, dirigí les obres de Sant Pere del Vaticà a partir del 1520, i, el 1535, començà el Palazzo Massimo alle Colonne, la seva obra més coneguda per la traça original de la façana, lluny ja dels models clàssics, i per la introducció d’elements fantasiosos, característiques definitòries d’un dels primers i més importants exemples del…
Friedrich Hundertwasser
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor i gravador austríac Friedrich Stowasser.
Conreador d’una pintura de colors vius delimitats per un dibuix de traç gruixut i línies sinuoses, la seva obra és clarament influïda pel Jugendstil austríac, especialment G Klimt, i per P Klee, i ha gaudit d’una considerable difusió gràcies a la seva qualitat decorativa A banda, s’interessà també per l’arquitectura des d’una perspectiva ecologista, participant en diversos projectes, el més conegut dels quals és la casa Hundertwasser, a Viena 1985 Constància d’aquesta preocupació per l’entorn humà, des de la qual qüestionà l’estil de vida de les societats modernes, són també un manifest…
Pere Cabanes
Pintura
Pintor, actiu a València entre el 1472 i el 1538.
Fou seguidor de l’estil quatrecentista italià Entre les seves obres hom destaca el retaule de la capella de la Generalitat de València 1493-94, el retaule principal de l’església de Nostra Senyora de Jesús 1506 i la taula de La santa cena , actualment a l’ajuntament de València
Juan de la Abadía
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor aragonès, documentat a Osca entre el 1471 i el 1498.
El seu estil deriva del de Jaume Huguet i del de Bartolomé Bermejo en algunes obres segueix els gravats de l’alemany Martin Schongauer Entre altres obres cal remarcar el retaule de santa Caterina ~1490 de l’església de la Magdalena, a Osca
Andrea di Bonaiuto
Pintura
Pintor italià, actiu entre 1343-77.
Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat
Jaume Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, documentat entre el 1418 i el 1450.
Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres
Cristòfor Hortoneda
Pintura
Pintor, documentat entre el 1586 i el 1624.
És autor del retaule de Sant Llorenç de Rocallaura 1599 i d’una taula de la Circumcisió 1610, conservats al Museu Arxidiocesà de Tarragona
Lippo Memmi
Pintura
Pintor sienès, actiu entre el 1317 i el 1347.
Treballà en la decoració de la sala del consell, al palau públic de San Gimignano, on executà, principalment, una còpia de la Maestà de Simone Martini seguidor de l’estil d’aquest, pintà les figures de sants en els laterals de la seva cèlebre Anunciació de la Galleria degli Uffizi, a Florència
siena
Pintura
Color que varia entre l’ocre fosc i el terrós obscur.
El seu nom deriva de l’escola sienesa, ja que era un color molt usat per aquesta escola
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina