Resultats de la cerca

És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dīwān d’ibn Ǧubair

Continuà la Ta'rīḫ ‘ulamā Al-Andalus d’ibn al-Faraḍī, amb 1 400 biografies de literats andalusins, en al- Ṣila , completada, al seu torn, per la Takmila d’ibn al-Abbār

Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca Establert a Bagdad 1056, escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058, Gǎḏwat al-muqtabis fī dikrwūlat al-Andalus , única obra conservada de la seva nombrosa producció Al-Dabbī la continuà i millorà, en el seu Kitab buġyat al-multamis, fins el 1195

Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al s XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al s X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030, panegirista d’…