Resultats de la cerca

Es mostren 3 resultats

Devonià

Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental

© Albert Prieto-Márquez

Geologia
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.
El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les divisions no són d’…
Gran enciclopèdia catalana

equació de Helmert

Geologia
Relació que dóna el valor de l’acceleració de la gravetatg (en cm/s2) en funció de la latitud ø i de l’altitud H (en cm).
La fórmula és g = 980,616 - 2,5928 cos 2ø + 0,0069 cos 2 2ø - 3,086 10 - 6 H
Gran enciclopèdia catalana

sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm

© Fototeca.cat

Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…
Gran enciclopèdia catalana