Resultats de la cerca

Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…

Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…

La part oriental és constituïda per sis volcans apagats, un dels quals el Karisimbi 4660 m, i la part occidental comprèn dos volcans actius, el Nyiragongo 3480 m i el Nyamlagira 3058 m

El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs…