Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Agustí
Arquitectura
Arquitecte.
Dirigí les obres de la catedral de Girona, del 1471 al 1479, en la qual tasca el succeí el seu gendre, el mestre Julià El capítol li encarregà també la construcció del rellotge de l’esmentada catedral, que fou imitat del de Barcelona
Jacques Lemercier
Arquitectura
Arquitecte francès.
Treballà per a Lluís XIII —Versalles, Louvre Pavelló del Rellotge, 1624— Protegit per Richelieu, féu el Palais-Cardinal 1629-36, actual Palais-Royal, i la capella de la Sorbona, a París, i projectà 1631 el castell i la ciutat de Richelieu, a Turena, de pla quadriculat També a París, féu l’església de Saint-Roch 1653
Henry Redman
Arquitectura
Arquitecte anglès.
La seva principal aportació a l’arquitectura anglesa fou l’ús de la rajola Entre les seves obres es destaca el King's College de Cambridge, la torre del rellotge de l’Eton College 1517, el Christ Churche College d’Oxford, el claustre de Saint Stephen de Londres 1525, que avui és dintre el palau de Westminster, i el plànol del castell de Hampton Court
Domingo Antonio de Andrade
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i entallador gallec.
Estudià a la Universitat de Santiago 1654 i es llicencià, segurament, en una universitat castellana Començà a treballar a la catedral de Santiago el 1662 i en fou nomenat mestre principal el 1676 intervingué decisivament en la construcció del tabernacle de l’Apòstol i construí la torre del Rellotge acabada l’any 1680 al mateix temps treballava per a Lugo, Ourense i altres llocs El 1695 construí la façana, el claustre i la famosa escala de cargol triple del convent de Santo Domingo de Santiago i publicà el llibre Excelencias de la arquitectura , més literari que científic Figura…
Màrius Gifreda i Morros
Literatura catalana
Arquitectura
Arquitecte, escriptor i crític.
Fou crític teatral de la revista Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes 1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes, escriví peces…
,
torre de les hores
Arquitectura
Història
Torre, generalment campanar, on hi ha instal·lat un rellotge públic.
Sanjosex
© Comèdia Comunicación & Media
Arquitectura
Música
Nom artístic del cantant i arquitecte Carles Sanjosé i Bosch, i també del grup musical liderat per ell.
Titulat l’any 2001 en arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, projectà amb Adrià Felip el nou Tanatori de Girona inaugurat el 2008 Com a músic, lidera la banda de rock formada per Pep Mula bateria, Miquel Sospedra baix, Richie Álvarez piano, Sisu Coromina saxo i ell mateix guitarra i veu El grup ha fet gires de concerts a Catalunya i ha actuat en festivals popArb, Senglar Rock, Altaveu, etc Ha publicat els discs Viva 2005, Temps i rellotge 2007, premi Enderrock 2008 al millor disc de cançó d’autor i Al marge d’un camí 2010, pel qual l’any 2011…
campanar
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…
torre
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.
A l’edat antiga, tant al Pròxim Orient com al món grecoromà tingueren sobretot funcions defensives, de talaia o de far, així com durant l’edat mitjana, que constituïren sovint la part més invulnerable del castell i n'esdevingueren la part més luxosa, com l’anomenada torre de l'homenatge La torre collocada amb les mateixes finalitats a esglésies i convents és anomenada campanar, i la de les mesquites, minaret Amb la creació dels burgs, la torre esdevingué el símbol de la ciutat, com és ara les torres de les ciutats italianes i el beffroi flamenc Durant el Renaixement i el Barroc, a causa de…