Resultats de la cerca
Es mostren 1064 resultats
gimnàstica de trampolí
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar seqüències de salts i acrobàcies amb l’ajuda d’un trampolí o en un passadís amb un sistema de ressorts.
twirling
Equip del Club Twirling La Vie al Campionat d’Europa de twirling del 2013
© CLUB TWIRLING LA VIE
Gimnàstica
Esport consistent a fer, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica, fent figures amb un o diversos bastons.
És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud,…
espagat
Gimnàstica
En gimnàstica, element que consisteix a mantenir les cames completament obertes damunt d’un aparell o del terra de manera que formin una única línia recta.
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…
barra fixa
barra fixa
Robert Nunn (CC BY-NC 2.0)
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una barra cilíndrica d’acer, de 2,40 m de llargada i 28 mm de diàmetre, que descansa sobre dos muntants fixos de 2,75 m d’alçada.
La barra fixa fou introduïda per l’alemany Jahn i és emprada per als salts, flexions i exercicis de suspensió
evolucions
Gimnàstica
En gimnàstica, moviments combinats amb la marxa i la cursa que determinen canvis de direcció o d’ordenació del conjunt de gimnastes, com els desdoblaments, els replegaments, les formacions en columna de marxa, etc.
horitzontal
Gimnàstica
En la gimnàstica artística, dit de la posició adoptada mitjançant l’elevació d’una cama i la inclinació simultània del tronc en sentit contrari, mentre l’altra cama sosté el cos rígidament sobre terra.
elevació
Gimnàstica
En gimnàstica, moviment lent dels membres superiors o inferiors que se separen de l’eix principal per a disposar-se de front o de costat, per sobre o al nivell de l’articulació corresponent.
espatllera
Gimnàstica
Aparell en forma d’escala usat en el sistema de gimnàstica sueca, el qual és col·locat contra una paret.
S'hi efectuen exercicis simples i es repeteixen els exercicis de cos lliure per tal de corregir defectes i aconseguir més precisió També és usat en la gimnàstica preventiva i correctiva
Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón
Historiografia
Historiador castellà.
Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia 1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…