Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
la Rambla
La Rambla de Barcelona, passeig del nucli urbà, que va des de la plaça de Catalunya fins al port
© Fototeca.cat
Carrer
Passeig del nucli urbà de Barcelona, que separa el primer recinte emmurallat del Raval, i va des de la plaça de Catalunya fins al port.
Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals És un dels llocs més concorreguts de la ciutat Són característiques la font de Canaletes , els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors el mercat de flors hi era installat ja al segle XVIII, de regals i records fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc, el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol 1900, els hotels, les botigues i els locals d’…
gimnàstica de trampolí
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar seqüències de salts i acrobàcies amb l’ajuda d’un trampolí o en un passadís amb un sistema de ressorts.
twirling

Equip del Club Twirling La Vie al Campionat d’Europa de twirling del 2013
© CLUB TWIRLING LA VIE
Gimnàstica
Esport consistent a fer, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica, fent figures amb un o diversos bastons.
És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud,…
espagat
Gimnàstica
En gimnàstica, element que consisteix a mantenir les cames completament obertes damunt d’un aparell o del terra de manera que formin una única línia recta.
barra fixa

barra fixa
Robert Nunn (CC BY-NC 2.0)
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una barra cilíndrica d’acer, de 2,40 m de llargada i 28 mm de diàmetre, que descansa sobre dos muntants fixos de 2,75 m d’alçada.
La barra fixa fou introduïda per l’alemany Jahn i és emprada per als salts, flexions i exercicis de suspensió
evolucions
Gimnàstica
En gimnàstica, moviments combinats amb la marxa i la cursa que determinen canvis de direcció o d’ordenació del conjunt de gimnastes, com els desdoblaments, els replegaments, les formacions en columna de marxa, etc.
horitzontal
Gimnàstica
En la gimnàstica artística, dit de la posició adoptada mitjançant l’elevació d’una cama i la inclinació simultània del tronc en sentit contrari, mentre l’altra cama sosté el cos rígidament sobre terra.
elevació
Gimnàstica
En gimnàstica, moviment lent dels membres superiors o inferiors que se separen de l’eix principal per a disposar-se de front o de costat, per sobre o al nivell de l’articulació corresponent.
espatllera
Gimnàstica
Aparell en forma d’escala usat en el sistema de gimnàstica sueca, el qual és col·locat contra una paret.
S'hi efectuen exercicis simples i es repeteixen els exercicis de cos lliure per tal de corregir defectes i aconseguir més precisió També és usat en la gimnàstica preventiva i correctiva
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…