Resultats de la cerca
Es mostren 408 resultats
Tokelau

Platja de l’atol de Nukunonu, una de les regions del món vulnerables a l’impacte del canvi climàtic
UN/Ariane Rummery (CC BY-NC-ND 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Grup d’illes coral·lines del Pacífic, al N de Samoa, pertanyents a Nova Zelanda.
És constituït per Atafu, Fakaofo i Nukunonu L'illa de Swains geogràficament és part de Tokelau, però està sotmesa a una disputa territorial en curs i actualment és administrada pels Estats Units com a part de la Samoa Nord-americana
estany de Seslòses
Estany
Estany de capçalera del riu de Rencules (un dels que formen el riu de Valarties), dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), al vessant est del Montardo.
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
estany de Sant Maurici
L’estany de Sant Maurici amb els Encantats, al fons
© Fototeca.cat
Estany
Llac del Pirineu Central, al terme d’Espot (Pallars Sobirà), inclòs dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant Maurici 1841 m…
Samoa Nord-americana

Pago Pago
Naomi (CC BY-NC-ND 2.0)
Territori no independent
Illes orientals de l’arxipèlag de les Samoa, que formen un territori ‘‘no incorporat’’ dels EUA.
La capital és Pago Pago i la residència del govern és a Fagatogo Inclou les illes Tutuila amb l’illot Aunuu, el grup Manua i l’atol de Rose Són la part de la serralada més antiga i erosionada, i les illes més petites i menys poblades de Samoa El 96,6% 1989 de l’exportació absorbida pels EUA és de tonyina en conserva, tractada a les factories japoneses, taiwaneses i sud-coreanes de Pago Pago, que ocupen el 42% de la població activa També s’exporta copra i hi ha plantacions de cocoters i bananeres
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…
Saint-Pierre-et-Miquelon

Saint-Pierre
Gord McKenna (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup de vuit illes, accidentades, al S de Terranova, Canadà, a l’oceà Atlàntic, que constitueix un territori francès d’ultramar.
La capital és Saint-Pierre, a l’illa homònima
Sàhara Occidental

La costa atlàntica del Sàhara Occidental prop de Daḫla
jbdodane (CC BY-NC 2.0)
Territori no independent
Territori del NW d’Àfrica, corresponent a la part occidental del Sàhara, amb façana atlàntica.
La geografia El territori és format per un peneplà de materials cristallins i paleozoics, recobert al N per sediments mesozoics calcàries i cap al litoral per sediments terciaris i quaternaris El clima és càlid i molt sec No hi ha rius, sinó solament uadis i la vegetació és molt escassa estepa La població és nòmada, en general L’economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells També la pesca té importància, a causa de la riquesa piscícola de les aigües litorals Els recursos minerals són extraordinaris, en particular els fosfats Bu Craa i el ferro Entre els pocs nuclis urbans cal…
Dependència Ross
Territori no independent
Territori de l’Antàrtida que constitueix una dependència de Nova Zelanda des de l’any 1923.
S'estén entre els meridians 160° E a 150° W, al sud del parallel 60° S en una superfície de 414400 km 2 i 330000 km 2 de glaç permanent ice-shelf Comprèn la mar de Ross, part de la Terra Victòria regió costanera i el sector proper al pol L’any 1957 una expedició dirigida per sir Edmund Hillary hi establí una base i l’any 1958 una altra expedició neozelandesa dirigida pel mateix Hillary arribà al pol sud Entre el 1957 i el 1979 hom dugué a terme una gran tasca cartogràfica i d’exploració
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina