Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Vosges
Serralada
Serralada de l’E de França, paral·lela a la riba esquerra del Rin, estesa al llarg de 250 km en direcció SW-NE, entre la vall de Saverne (al N), el pas de Belfort (al S), l’altiplà triàsic de la Lorena i els turons argilosos de les Faucilles (a l’W) i la plana alsaciana (a l’E).
Originada en l’aixecament hercinià de l’era primària i recoberta successivament de sediments juràssics i cretacis, l’erosió de les aigües i el contracop de l’aixecament alpí hi obriren la vall del Rin, que la separa de la cadena contraposada de la Selva Negra S'eleva cap al S, on culmina a 1 424 m d’altitud al ballon de Gebweiler, i davalla fins a 400 m cap al N/> Els cims més alts són constituïts per roques cristallines, mentre que al voltant dels ballons presenten estrats de gres roig de fins a 500 m de gruix El bosc que cobreix els vessants ha tingut un gran paper en l’economia de la…
Wiehengebirge
Serralada
Sistema muntanyós del land del Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Reinhardswald
Serralada
Sistema muntanyós del land del Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Rothaargebirge
Serralada
Sistema muntanyós del land del Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Lennegebirge
Serralada
Sistema muntanyós del land del Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Ebbegebirge
Serralada
Sistema muntanyós del land del Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Egge
Serralada
Sistema muntanyós del land del Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Beckumer Berge
Serralada
Sistema muntanyós del land
del Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Jura
Serralada
Serralada d’uns 250 km que des del Roine va fins al Rin travessant el NW de Suïssa.
Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa
els Alps
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_6865667816_40baef39e5_b.jpg)
Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades…