Resultats de la cerca

Les més corrents són les que tenen lloc en canals, rius, ports i llacs

El relleu té lloc quan un nedador, acabada la seva fracció, toca, amb una mà o amb totes dues, la paret de la piscina Les proves de relleu masculines reconegudes són estil lliure 4×100 m i 4×200 m Les femenines són estil lliure 4×100 m Hi ha, a més, la prova de relleus 4×100 m estils en ambdues modalitats, masculina i femenina En aquesta prova les quatre fraccions, cadascuna de 100 m, són recorregudes en diferents estils la primera d’esquena, la segona en braça, la tercera en papallona i la quarta en estil lliure

Forma part del programa olímpic, en categoria masculina i femenina

Com a competició consisteix a fer un recorregut, en una estona com més petita millor, entre dos punts dins aigües obertes o bé d’una distància determinada dins una piscina, utilitzant els quatre estils reconeguts oficialment crol o lliure, esquena, braça i papallona El crol és el més ràpid i el més natural, pel fet de collocar el cos completament horitzontal sobre l’aigua L’esquena és similar al crol, però a l’inrevés el nedador se situa d’esquena a l’aigua L’estil braça és el més antic i el més formatiu, gràcies a la respiració I el papallona és una barreja de crol i de braça El nedador té…

El programa olímpic masculí i femení inclou el salt de trampolí i el salt de palanca , efectuats des d’un trampolí elàstic situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua de la piscina Els de palanca fixa són fets des d’una superfície rígida collocada a 5,75 i 10 metres d’alçada Els diversos salts reconeguts i homologats per la Federació Internacional són puntuats d’acord amb uns barems tenint en compte la dificultat el coeficient va des d’1,1 a 2,9 i l’execució bellesa, estil, entrada en l’aigua, etc

Actualment és sinònim de l’estil crol

Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…

A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El seu fill Josep, nascut a…

Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència a Mèxic En…