Resultats de la cerca

Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima

Era de la família dels antics dèspotes d’Epir i es deia Marco Antonio Tocco , nom que canvià pel de Benet en fer-se monjo Formà part de la cort de l’emperador Carles V Visità Montserrat i demanà l’hàbit benedictí el 1542 Es remarcà tot seguit dins la comunitat reformada i el 1552 Alfonso de Burgos li dedicà l’obra De immensis Dei beneficiis Elegit abat el trienni 1556-59 començà la tanca de la clausura, feu la infermeria dels donats i restaurà Santa Cecília de Montserrat En el seu segon abadiat 1562-64 continuà l’obra de l’església, començada per l’abat Bartomeu…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els ss VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del s VIII Des d’Anglaterra, al començament del s VIII, sant Bonifaci la difongué, sembla,…

Prevere diocesà 1935, prengué l’hàbit monàstic a Montserrat 1941 Es llicencià en teologia i en arqueologia cristiana a Roma De tornada a Montserrat, fou nomenat prior 1949 i elegit abat coadjutor 1961 d’Aureli M Escarré, càrrec que conservà fins el 1966, que fou designat abat president de la congregació benedictina de Subiaco El 1969 predicà el recés anual al papa Pau VI i a la cúria romana, que fou publicat després amb el títol Il sacerdozio cristiano Malalt de mort, el 1977 es retirà a Montserrat Bé que potser d’una forma poc coneguda externament, en…

Ingressà a Montserrat el 1512 Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió 1522

Llicenciat en teologia, féu estudis de llengües orientals i bíblics a Roma i a Jerusalem Director de la impremta montserratina 1925-27, planejà, juntament amb AMAlbareda, la distribució dels volums i la presentació tipogràfica de la Bíblia de Montserrat , de la qual fou un dels primers collaboradors i on publicà la traducció i comentari de les Epístoles de sant Pau 1928 i 1930 És també autor del compendi gramatical El grec del Nou Testament 1928-29

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà…

Durant l’exclaustració es refugià a Montecassino 1836-41 Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols 1841, on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat És autor d’un poema titulat Joan Garí, l’ermità de Montserrat Manresa, 1868

Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat  d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro…

Després de doctorar-se en dret a Salamanca, entrà el 1481 al priorat benedictí de San Juan de Burgos Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz 1510-12, fou succeït per ell en el càrrec abacial Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi installà una impremta 1518-26 És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat 1536-37, i probablement del Compendio breve de exercicios…