Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Girolamo Savonarola
Història
Literatura italiana
Cristianisme
Predicador, escriptor i polític italià.
Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per…
Càdalo
Cristianisme
Bisbe de Parma (1045).
Fou elegit papa amb el nom d’ Honori II per l’emperadriu Agnès, enfront d’Alexandre II
Jaume Casanova
Cristianisme
Cardenal (1503) amb el títol de Sant Esteve in Monte Celio.
Protonotari apostòlic i cambrer secret d’Alexandre VI 1498 Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza 1493
Lluís d’Aragó
Cristianisme
Cardenal.
Primogènit d’Enric d’Aragó, marquès de Gerace i de Polixena de Centelles A la mort del pare 1478 heretà el marquesat i el càrrec de protonotari del regne El 1492, es casà amb una neboda del papa Innocenci VIII, Battistina Usodimare Cibo 1492 Dos anys després seguí la carrera eclesiàstica, a la qual era destinat pel tractat entre Alexandre VI i el nou rei de Nàpols Alfons II Fou protonotari apostòlic i elevat a cardenal-diaca 1496 El 1499, arran de la conquesta francesa de Milà, Frederic I de Nàpols l’envià, juntament amb la reina Joana, vídua de Ferran I, a demanar ajuda a Ferran II de…
Roderic de Borja i Escrivà
Cristianisme
Bisbe d’Urgell i de Barcelona.
Fill de Roderic-Gil de Borja i Sibilla Escrivà erròniament anomenada d’Oms Era oncle del futur Alexandre VI Nomenat bisbe d’Urgell el 1467, fou traslladat a la seu de Barcelona el 1472
Lamprecht
Literatura
Cristianisme
Poeta alemany i clergue, anomenat der Pfaffe (‘el capellà’).
Compongué un Alexanderlied ‘cant d’Alexandre’, la primera narració profana versificada, sobre temes de l’antiguitat, escrita en alemany mitjà En són conegudes tres versions, la primera en escriptura de Vorau, de cap a 1140-1150
Clara d’Assís
Cristianisme
Religiosa, fundadora de l’orde de les clarisses.
A divuit anys conegué sant Francesc, que l’orientà vers la vida religiosa Fundà una nova comunitat al convent de San Damiano d’Assís, caracteritzada pel seu rigor, i la regí durant quaranta anys Canonitzada per Alexandre IV el 1255 La seva festa se celebra l’11 d’agost
Joan XXIII
Cristianisme
Nom que prengué l’antipapa Baldassare Cossa (1410-14).
Elegit papa a la mort d’Alexandre V, convocà un concili per condemnar les doctrines de Wycliff Pressionat per l’emperador Segimon a convocar el concili de Constança per acabar el Cisma d’Occident, hi fou deposat, comptat com a antipapa i empresonat Martí V el reintegrà al cardenalat
Domènec de Solà
Cristianisme
Bisbe d’Osca.
El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi
Gregori XII
Cristianisme
Nom que adoptà Angelo Correr en esdevenir papa (1406-15).
Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat