Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Raoul Walsh
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
De laseva abundosa filmografia més d’un centenar de títols, que comprenen diversos gèneres westerns, aventures, bèllics, etc cal esmentar The Thief of Bagdad 1924, They Died with their Boots on 1941, Objective Burma 1945, Distant Drums 1951, The Tall Men 1955, Band of Angels 1957 i A Distant Trumpet 1964
Teinosuke Kukame Kinugasa
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
Pioner del cinema del seu país i capdavanter de laseva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films
Ignasi F. Iquino
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director i productor cinematogràfic Ignasi Ferrés i Iquino.
Inicià la seva activitat amb El crimen del Expreso de Andalucía 1934 D’aleshores ençà dirigí prop d’un centenar de llargmetratges, entre els quals destaquen Brigada criminal 1950, El Judas 1952 — primer film estrenat en català a la postguerra — i Fuego en la sangre 1953 Una part important de la seva filmografia es basà en l’explotació de la denúncia social i la sexualitat Secretaria para todo 1958, Aborto criminal 1973, Fraude matrimonial 1976, etc La seva tècnica, derivada del cinema nord-americà dels anys trenta, ha caracteritzat fins a un cert punt un cinema comercial barceloní
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Societat autònoma fundada a Barcelona el 1975 per professionals i industrials del cinema català amb la finalitat de promoure el cinema i la indústria cinematogràfica als Països Catalans.
La seva activitat fonamental és la producció de curtmetratges, com el Noticiari de Barcelona per a l’ajuntament de Barcelona, Imatges i fets dels catalans per a la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Notícia de Catalunya per a la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona i més d’un centenar d’altres títols, sempre per a institucions del sector públic, entre els quals cal citar la producció Som i serem , Història de la Generalitat de Catalunya per als Serveis de Cultura Popular i la…
Javier Fesser Pérez de Petinto
© Academia de Cine Español/Pipo Fernández
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
Després d’estudiar periodisme, el 1986 fundà una productora especialitzada en publicitat, camp en el qual creà més d’un centenar d’espots Posteriorment fundà una altra productora Películas Pendelton dedicada al cinema Debutà el 1995 com a realitzador amb els curts El secdleto de la tlompeta 1995 i Aquel ritmillo 1995, guardonat amb un Goya al millor curtmetratge El seu primer llargmetratge, El milagro de P Tinto 1998 fou premiat als festivals de Peníscola, Locarno i rebé un premi sant Jordi a la millor òpera prima i un Goya als efectes especials 1999 Seguiren, a més dels curts…
Antoni Llorens i Olivé
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor cinematogràfic.
Després de treballar en diverses productores, el 1980 creà la cadena Lauren Films, que aviat es convertí en una de les primeres empreses audiovisuals espanyoles, amb prop d’un centenar de sales a tot l’Estat Tingué el monopoli de la productora Orion, i distribuí grans èxits de taquilla, com ara Terminator estrenada a l’Estat espanyol el 1985, The Woman in red 1984, Platoon 1987 i, posteriorment, films de Woody Allen, entre d’altres Produí també els primers èxits de Pedro Almodóvar La ley del deseo , 1987 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988 També contribuí a la…
Shelley Winters
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Shirley Schrift, actriu cinematogràfica nord-americana.
Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch Erskine 1949, als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A Mann 1950, A Place in the Sun , de G Stevens 1951, The Diary of Anne Frank , de G Stevens Oscar del 1959 a…
Raúl Ruiz
Cinematografia
Director cinematogràfic xilè.
S'inicià com a dramaturg, i entre la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta fou autor d’un centenar d’obres d’avantguarda L’any 1968 estrenà la seva primera pellícula, Tres tristes tigres , que el convertí, després de Miguel Littin , en el principal realitzador xilè Professor de cinema a la Universitat Catòlica de Valparaíso 1969-72, després del cop d’estat del 1973 s’exilià a França, on continuà la seva carrera cinematogràfica, que comprèn més de cent cinquanta títols i es caracteritza per una tendència cap a l’experimentació, l’absurd i el surrealisme, i…
Michael Caine
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès, de nom real Maurice Joseph Micklewhite.
Després d’abandonar els estudis als quinze anys, treballà en feines diverses i s’allistà a l’exèrcit britànic, amb el qual serví a Corea durant la guerra 1950-53 De tornada a la Gran Bretanya, es dedicà al teatre, i el 1954 adopta el nom artístic de Michael Caine, inspirat en el film The Caine Mutiny Interpretà el seu primer paper cinematogràfic en A Hill in Korea 1956, de Julian Aymes, però no fou fins a l’actuació a Zulu 1964, de Cy Endfield, que obtingué notorietat Posteriorment es consolidà com un dels actors més valorats de la seva generació amb The Ipcress File 1965, de Sidney J Furie…
Carles Canut i Bartra
© Fundació Romea per les Arts Escèniques
Cinematografia
Teatre
Actor i director teatral.
Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis…