Resultats de la cerca

Deixeble, collaborador i amic d’Aristòtil, el qual succeí en la direcció del Liceu 322 aC, hom li ha atribuït a vegades d’haver manipulat l’obra aristotèlica, de la transmissió de la qual és en veritat responsable En la seva extensa obra, de la qual resta una petita part, s’ocupa de temes molt variats lògica, retòrica, física, meteorologia, zoologia, etc En la línia de recerca científica aristotèlica s’inscriuen les dues obres de botànica, Recerca sobre les plantes 9 llibres i Sobre les causes de les plantes 6 llibres Teofrast hi mostra una gran tendència empírica i una gran cautela envers…

Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la llibertat, és a…

Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…

Cal tenir present, en primer lloc, que aquesta filosofia és una empresa de pensament que es mou completament fora de l’òrbita de la filosofia entesa en la seva primera i habitual accepció, que és la filosofia occidental, d’arrel grega Així, no es comprova a la Xina una recepció d’idees ni mètodes filosòfics occidentals fins ben a la darreria del s XIX Potser la diferència més essencial i visible entre ambdues filosofies és que la xinesa manca d’una lògica explícita i desenvolupada Considerant, a més, la falta d’interès per l’originalitat de la majoria dels pensadors xinesos, que sostenen…