Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
direcció
© Fototeca.cat
Transports
Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.
El mecanisme és governat mitjançant un volant unit a un arbre a l’extrem del qual hi ha la caixa de la direcció, on un sistema purament mecànic, en el cas dels vehicles lleugers pinyó i cremallera, cargol globoide, cargol amb recirculació de boles, etc, o amb assistència hidràulica, en el cas dels vehicles pesants servodirecció, transmet el moviment amplificant-ne l’esforç cap als braços que fan moure simultàniament les rodes directrius entorn dels seus pius d’articulació aquest moviment segueix unes determinades relacions geomètriques, preestablertes per construcció geometria…
angle d’inclinació de la mànega
Transports
Projecció sobre un pla frontal de l’eix d’articulació de la mànega de la roda davantera respecte a la vertical que passa pel centre del suport d’articulació; acostuma a oscil·lar entre 5° i 8°.
Hom dóna aquesta inclinació al suport per tal de reduir el radi de girada de la roda sobre el sòl radi de rodolament i, en conseqüència, l’esforç necessari per a fer-la girar
angle d’avançada de la mànega
Transports
Projecció sobre un pla lateral de l’angle que forma l’eix d’articulació de la mànega de la roda davantera amb la vertical que passa pel centre del suport d’articulació; acostuma a oscil·lar entre 2° i 6°.
Hom dóna aquesta inclinació a la mànega per tal d’estabilitzar la marxa del vehicle a alta velocitat i afavorir l’autoalineació de les rodes
batement
Transports
Oscil·lació de les pales del rotor d’un giroavió entorn de la xarnera d’articulació amb l’arbre motor.
fondre’s una biela
Transports
Fondre’s el metall antifricció del coixinet de l’articulació d’una biela amb el cigonyal a causa del sobreescalfament, i provocar la pèrdua d’ajust entre ambdós.
helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d' helicòpter per a designar-lo…