Resultats de la cerca

En un medi en que n varia contínuament, hom avalua el camí òptic calculant la integral L= ∫n ds , on els ds són els elements de camí al llarg de la trajectòria El camí òptic pot ésser interpretat com la distància que hauria recorregut la llum en el buit, en un temps igual al temps t que ha trigat a recòrrer la trajectòria en el medi real, d’índex n L=ct , on c és la velocitat de la llum en el buit

El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori…

Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…