Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
visibilitat
Meteorologia
Distància màxima a la qual hom pot identificar, a ull nu, els objectes ressortints.
Aquesta distància depèn de les impureses que conté l’aire, de l’espessor de la possible boira o de la precipitació, si n’hi ha
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
tensió de vapor d’aigua
Meteorologia
Física
Pressió parcial que exerceix el vapor d’aigua contingut en l’atmosfera.
El seu valor pot augmentar fins a un límit tensió màxima o saturant a partir del qual el vapor d’aigua es condensa fins que el volum de la porció que resta en forma gasosa no excedeix del que és compatible amb la tensió saturant La tensió màxima del vapor d’aigua depèn de la temperatura
reflectivitat radar
Meteorologia
Magnitud que indica l’eficiència d’un blanc de radar per a interceptar i retornar l’energia radioelèctrica.
Les gotes de pluja, els flocs de neu o els grans de calamarsa blancs meteorològics retornen part de l’energia ecos que reben quan són sotmesos als polsos d’ones electromagnètiques del radar meteorològic La reflectivitat indica l’eficiència en retornar la potència incident als blancs i depèn del nombre i la grandària de les partícules de precipitació per tant, està relacionada amb la seva intensitat
potencial d’escalfament global
Meteorologia
Quocient entre el forçament radioactiu d’un gas i el del CO2.
El forçament radioactiu d’un gas hivernacle depèn del temps que aquest roman a l’atmosfera El potencial d’escalfament global compara l’eficiència de la unitat de massa d’un gas en retenir energia per efecte hivernacle amb la del CO 2 Els gasos hivernacle que tenen un temps de residència a l’atmosfera gran presenten un potencial d’escalfament també gran Així, els CFC, per la seva llarga permanència a l’atmosfera, tenen potencials d’escalfament d’entre 1000 i 10000
temperatura de xafogor
Meteorologia
Índex combinat entre la temperatura de l’aire i la seva humitat relativa.
La capacitat de termoregulació del cos humà depèn, a més de la temperatura ambient, de la seva humitat relativa L’evaporació d’aigua per la pell sudoració n'és un dels mecanismes més importants, però en situacions d’alta humitat relativa, aquesta evaporació es veu disminuïda i si la temperatura és alta apareix el fenomen conegut com a xafogor A partir d’experiències en la sensació de xafogor es defineix una temperatura de xafogor que intenta quantificar aquest efecte biològic Aquesta temperatura coincideix amb el valor de l’índex canadenc humidex
humitat
Meteorologia
Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.
La quantitat de vapor d’aigua que existeix de fet en l’atmosfera és la humitat absoluta , i és mesurada en grams de vapor d’aigua per metre cúbic d’aire Fa referència també, a la humitat real de l’atmosfera la tensió del vapor , o percentatge de la pressió baromètrica total deguda al vapor d’aigua, expressada també en millibars El punt de saturació del vapor d’aigua a l’atmosfera depèn de la temperatura de l’aire, puix que l’aire fred pot contenir menys vapor d’aigua que l’aire càlid La proporció entre la quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire i el màxim que en podria contenir per a…
núvol
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs corresponen a…
pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és…
radiació solar
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa pel Sol en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2 μm i 5 μm, i com a radiació…