Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
Antoni Carné i Parramon
Folklore
Literatura
Activista cultural.
Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
Folklore
Organització que agrupa les colles de diables i dimonis de Catalunya, i també dels Països Catalans.
Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA
Lluis Subirana i Rebolloso

Lluis Subirana i Rebolloso
(CC) Josep Renalias
Folklore
Folklorista.
Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals cal esmentar …
Erdene Zuu

Mur que envolta el monestir d’Erdene Zuu
Rob Oo (CC BY 2.0)
Monestir
Budisme
Antic monestir budista, que comprèn diverses edificacions, a l’ajmag d’Ōvörkhangaj (Mongòlia), a uns 2 km de la ciutat de Karakorum; forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat anomenat paisatge cultural de la vall d'Orkhon.
Paharpur

Somapura Mahavira
gordontour (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Jaciment arqueològic
Budisme
Conjunt arqueològic, on s’alcen les restes del Somapura Mahavira, antic temple budista, un dels més importants al sud de l’Himàlaia, al NW de Bangladesh. El 1985 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Oya Kannon

Buda gegant d’Oya Kannon
Patrick Vierthaler (CC BY-NC 2.0)
Temple
Budisme
Antiga pedrera de l’illa de Honshū (Japó), utilitzada durant la Segona Guerra Mundial com a fàbrica d’avions. Hi ha també un temple budista, amb figures excavades a la roca.
Hōryūji

Temple de Hōryūji
ume-y (CC BY 2.0)
Temple
Budisme
Temple budista de l’illa de Honshū (Japó), inscrit des del 1993 en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Phra Pathom Chedi

Phra Pathom Chedi
wolf4max (CC BY-NC-ND 2.0)
Stupa
Budisme
Stupa —la més alta de Tailàndia—, situada al centre de la ciutat de Nakhon Pathom.
parc de Buda

Vista parcial del parc de Buda
Patrik M. Loeff (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura
Espai natural
Budisme
Parc d’escultures —la majoria religioses— situat 25 km al SE de Vientiane (Laos) en un prat al costat del riu Mekong.
Lumbini

Lumbini
Axel Drainville (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Budisme
Temple
Centre de pelegrinatge budista al districte de Rupandehi, a la Província Número 5 (Nepal).
Segons la tradició budista, Siddhārta Gautama hi nasqué Hi ha diversos temples, i l’any 1997 fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina