Resultats de la cerca
Es mostren 515 resultats
Antoni Carné i Parramon
Folklore
Literatura
Activista cultural.
Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
Folklore
Organització que agrupa les colles de diables i dimonis de Catalunya, i també dels Països Catalans.
Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA
Lluis Subirana i Rebolloso

Lluis Subirana i Rebolloso
(CC) Josep Renalias
Folklore
Folklorista.
Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals cal esmentar …
banys de Toès
Balneari
Balneari del municipi de Nyer (Conflent), situat a 740 m alt, a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses 42, amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme L’edifici és ampli i modern Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada
banys d’en Titus
Balneari
Balneari del terme municipal d’Arenys de Mar (Maresme), tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats.
Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39°C L’establiment balneari actualment hotel fou bastit durant el primer quart del s XIX
Senillers

La petita central elèctrica de Senillers (Lles)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 060 m alt., al S del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.
Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu, a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment L’edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser
Banys de Sant Vicenç
Balneari
Caseria
Balneari i caseria (810 m alt.) del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.
L’establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l’indret d’un antic hospital Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies
balneari de Santa Anna
Balneari
Establiment balneari d’aigües sulfuroses del municipi de la Llosa de Ranes (Costera), vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna
.
balneari de la Salut
Balneari
Antic balneari del municipi d’Ontinyent (Vall d’Albaida), a ponent de la ciutat; hom hi acudia per al tractament de la diabetis.
El 1951 fou transformat en collegi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901
balneari de les Salinetes
Balneari
Caseria
Antic balneari i caseria del municipi de Novelda (Vinalopó Mitjà), al N de la ciutat, al límit amb el terme d’Elda i de Petrer (una part de la caseria és en aquest darrer terme).
Les deus d’aigües minerals, clorurades, sulfatoses bicarbonatades, sorgeixen a 20°C L’establiment balneari fou inaugurat el 1858
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina