Resultats de la cerca
Es mostren 947 resultats
guerra de pintura
Camp de paintball (Escondido, Califòrnia)
Jocs
Joc que es practica a l’aire lliure i que consisteix a dividir els participants en dos equips, els jugadors dels quals es disparen boles de pintura els uns als altres mitjançant unes escopetes especials d’aire comprimit.
bilboquet
Jocs
Joguina tradicional consistent en un mànec, generalment de fusta, amb un extrem afuat i l’altre en forma de cassoleta, i una bola lligada que cal encistellar a la cassoleta o enfilar amb la punta del mànec per mitjà d’un moviment de la mà que el subjecta.
sudoku
Jocs
Joc d’estratègia matemàtica que consisteix a omplir, amb les xifres de l’1 al 9, una quadrícula de 81 caselles dividida en subquadrícules de 3 × 3, partint d’algunes xifres ja col·locades i sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula.
Està inspirat en el sistema de probabilitats inventat pel matemàtic suís Leonhard Euler al segle XVIII El 1979, amb el nom de Number Place , aparegueren uns llibres de trencaclosques amb sudokus, però el joc no es popularitzà fins el 1986, quan l’editor i empresari japonès Maki Kaji Sapporo, 8 d’octubre de 1951 – Tòquio, 10 d’agost de 2021, president de l’empesa Nikoli, li donà el nom de sudoku en japonès sūdoku , compost de sū ‘xifra, número’ i doku ‘únic’ La internalització del joc arribà el 2005 amb l’aparició de sudokus en diaris i revistes arreu del món
pitxi
Jocs
Joc entre dos equips semblant al beisbol en què hom pot colpejar la pilota amb la mà o bé amb un bat o bastó.
mecano
Jocs
Joc de construcció mecànica de peces intercanviables basat en un sistema d’orificis equidistants.
El nom prové de la marca registrada Meccano
geocerca
Jocs
Joc practicat a l’aire lliure que consisteix a trobar, amb l’ajuda d’un aparell de GPS, un petit objecte amagat en algun punt geogràfic a partir de les coordenades de l’amagatall.
valor real
Numismàtica i sigil·lografia
Valor de mercat d’una peça monetària o d’un segell.
valor facial
Numismàtica i sigil·lografia
En una peça monetària o un segell, valor indicat per estampació o encunyació i que pot diferir del seu valor real.
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).