Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Óscar de la Renta
Indumentària
Dissenyador de moda d’origen espanyol.
A 18 anys anà a estudiar art a Madrid, però finalment es decantà per l’alta costura, que aprengué al taller de Cristóbal Balenciaga Des del 1961, a París consolidà la seva carrera i el 1965 establí la seva pròpia marca a Nova York Les seves creacions obtingueren un gran prestigi en els cercles de l’alta societat nord-americana, especialment entre polítics i personalitats del món de l’espectacle Destacà també com a mecenes i patró d’institucions culturals
La Griba
Sinagoga
Sinagoga, centre de peregrinatge jueu del wilāya de Medenine Tunísia.
xaila
Indumentària
Tipus de vel
, consistent en un mocador rectangular amb què algunes dones musulmaneses cobreixen els cabells i les espatlles.
mocador de paper
Mocadors de paper
© Corel
Indumentària
Peça quadrada de paper, d’un o dos pams d’amplada, que serveix per a netejar la cara i les mans després d’alguns tractaments de bellesa, o per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes, i que un cop utilitzat es llença.
copa
Indumentària
Cadascuna de les dues parts buides i de forma còncava d’uns sostenidors
, destinada a cobrir els pits i a sostenir-los.
La denominació copa té un caràcter més tècnic, mentre que cassoleta és una denominació popular
bandó
Indumentària
sostenidors
formats per una banda ampla de teixit elàstic, sense tirants, que proporcionen una subjecció lleugera.
pontonera
Indumentària
Esport
Peça d’indumentària amb dos camals tancats per l’extrem inferior i proveïda de tirants, que cobreix el tronc, les cames i els peus, impermeable, utilitzada en espeleologia per a progressar per aigües subterrànies.
pitxi
Indumentària
Vestit sense mànigues i molt escotat que hom porta sobre una brusa o un jersei.
ventall
ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)
© Fototeca.cat
Folklore
Indumentària
Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà