Resultats de la cerca
Es mostren 1116 resultats
Rhein-Herne-Kanal
Canal de navegació
Via navegable d’Alemanya que constitueix la major artèria de transport del Ruhr i posa en comunicació l’Alemanya meridional amb la mar del Nord a través del Rin i del Mittellandkanal.
Té 38 km de llargària i uneix el Rin, vora Duisburg, amb el Dortmund-Ems-Kanal És capaç per a vaixells de 1 370 tones i hom hi transporta sobretot carbó
canal de Corint
Canal de Corint
Andrew and Annemarie (CC BY-SA 2.0)
Canal de navegació
Canal artificial de Grècia, construït en 1882-93, que travessa l’istme de Corint i posa en comunicació la mar Jònica amb l’Egea; té 6,34 km de llargada, entre 21 i 22 m d’amplada i 8 m de profunditat.
Göta
Canal de navegació
Via navegable de Suècia que comunica Göteborg, al Kattegat, amb Söderköping, a la mar Bàltica, a través del riu Göta i els llacs Vänern i Vättern.
Té una longitud d’uns 400 km, 96 dels quals són de canal
canal de Kiel
Canal de navegació
Canal internacional del nord d’Alemanya, al S de Jutlàndia.
Comunica la mar Bàltica amb la mar del Nord Construït del 1887 al 1895 El canal fou internacionalitzat pel tractat de Versalles 1919, i, malgrat la denúncia dels seus compromisos feta pel govern alemany 1936, després de la Segona Guerra Mundial fou restablert el règim anterior
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…
Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón
Historiografia
Historiador castellà.
Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia 1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…