Resultats de la cerca

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre els jueus a…

La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren els…

Als catorze anys fou descobert pel director del circ estatal de Moscou i ingressà a la seva escola, on aprengué les diverses disciplines circenses El 1949 començà a actuar professionalment arreu de la Unió Soviètica, i des del 1954 fou el pallasso principal de la companyia Els anys seixanta feu gires per l’Europa occidental, el Japó i Austràlia Protagonitzà també amb gran èxit programes de televisió i alguns films El 1969 obtingué el títol d’Artista del Poble de la Unió Soviètica, i el 1982 el títol Clown d’Or del Festival de Circ de Montecarlo, un dels principals guardons de la professió A…

Fill d’emigrants grecs, el seu nom de naixement era Lefteris o Elefteris Graduat en arts al Bates College de Lewiston Bates el 1953, el 1955 cursà un màster a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore i el 1965 es doctorà a la Universitat de Colúmbia de Nova York, on des del 1962 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent El 2003 en fou nomenat professor emèrit Els anys seixanta del segle XX estudià becat a Madrid, on s’especialitzà en l’estudi de la Segona República  i la Guerra Civil Espanyola El seu estudi Agrarian Reform and Peasant Revolution in Spain Origins of the Civil War 1970,…

Graduada 1977 i doctorada 1982 en estudis clàssics al Newnham College de Cambridge, on ha desenvolupat la seva carrera docent i on el 2004 fou nomenada catedràtica, ha estat professora al King’s College d’Oxford i professora visitant a la Universitat de Califòrnia Berkeley Especialista en el món clàssic i, sobretot, en l’antiga Roma des d’un enfocament que comprèn tant la història social i política com la religió, l’art i la cultura popular, en gran part de la seva obra és palès l'afany divulgador Hom pot esmentar-ne Rome in the Late Republic 1985, Classics A Very Short Introduction 1995…

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…