Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Carmelo Bene
Cinematografia
Literatura italiana
Teatre
Actor, dramaturg i cineasta italià.
Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973
Comédie-Française
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Societat teatral creada a París el 1680.
És el resultat de la fusió de les companyies del Théâtre du Marais i de l' Hôtel de Bourgogne , gràcies a l’actor La Grange, home de confiança de Molière, i la vídua d’aquest darrer, Armande Béjart Dissolta el 1792 pel Comitè de Salvació Pública, el 1812 ocupà el local actual Palais Royal que té unes mil dues-centes places, construït el 1790 per Victor Louis Hom hi representa autors francesos, clàssics i moderns, amb criteri conservador, i la plantilla d’actors consta de 30 sociétaires i d’altres actors eventuals o pensionnaires
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…
La Fura dels Baus
© Barcelona.cat
Teatre
Grup teatral fundat a Barcelona el 1979.
Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…