Resultats de la cerca

Especialista corredora de maratons, és coneguda perquè fou la primera dona a córrer la marató de Boston amb dorsal, l’any 1967, malgrat que la cursa  només era autoritzada per a homes Arribà a la meta amb un temps de 420 h i escortada per alguns corredors, per impedir que el director de la cursa la fes fora de la competició Posteriorment guanyà la marató de Nova York, amb un temps de 30729 h 1974, i fou segona en la marató de Boston 1975, amb la seva millor marca personal 25137 h

Habitualment té lloc sobre asfalt, en traçats urbans o interurbans, però també se’n disputen per la muntanya Igualada 1983 i Sitges 1984 foren de les primeres poblacions catalanes que organitzaren aquest tipus de proves que es popularitzaren força durant la primera dècada del segle XXI Les curses disputades anualment a Granollers 1987 i a Barcelona 1991, d’àmbit internacional, són les més destacades de les que tenen lloc a Catalunya

Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors

Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…

A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El seu fill Josep, nascut a…

Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència a Mèxic En…

Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes catalans de l’exili…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s