Resultats de la cerca

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 saltà 8,90 m 55 cm més que el rècord mundial precedent Posteriorment ja no pogué acostar-se més a aquella marca excepcional i el 1973 passà al rugbi professional

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s

Especialista en els 100 m, als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’or d’aquesta modalitat i baté el rècord mundial establint la marca de 9 s 84 L’any anterior, als mundials de Göteborg, quedà en primer lloc a la prova dels 100 m i amb l’equip nord-americà guanyà la prova de relleus 4 × 100 m

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona en la prova dels 1 500 m, el seu triomf més destacat Obtingué la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i no pogué assistir als de Sydney a causa d’una lesió El 1997 establí una nova marca europea dels 1 500 m a l’aire lliure amb un temps de 32895 min

Un dels millors fondistes del final del segle XX Fill d’un granger etíop amb pocs recursos, destacà internacionalment el 1992 en guanyar la medalla d’or en les proves de 10000 m i de 5000 m en el campionat del món júnior L’any següent, el 1993, als campionats del món absoluts de Stuttgart, guanyà la medalla d’or en 10000 m i la d’argent en 5000 m Repetí l’or als mundials del 1995 La seva fama s’estengué quan féu caure la millor marca mundial dels 5000 m el 1994, fins aquell moment en possessió, des del 1987, de Said Aouita Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’or dels 10000…

Començà a destacar com a atleta en categoria júnior quan l’any 1992 es proclamà campiona del món de cros També aconseguí el títol de campiona del món de llarg recorregut en categoria absoluta el 2001 i el 2002, i alhora feu grans actuacions en les proves de mitja distància en pista Al seu palmarès hi ha, a més de diversos títols de campiona de la Gran Bretanya, la medalla d’argent en 10000 m als campionats del món de Sevilla 1999, la quarta posició en la mateixa prova als Jocs Olímpics del 2000 i als campionats del món d’Edmonton 2001, les medalles d’or en 10000 m als campionats d’Europa a…

Especialista corredora de maratons, és coneguda perquè fou la primera dona a córrer la marató de Boston amb dorsal, l’any 1967, malgrat que la cursa  només era autoritzada per a homes Arribà a la meta amb un temps de 420 h i escortada per alguns corredors, per impedir que el director de la cursa la fes fora de la competició Posteriorment guanyà la marató de Nova York, amb un temps de 30729 h 1974, i fou segona en la marató de Boston 1975, amb la seva millor marca personal 25137 h

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Saltadora de perxa, la més destacada de tota la història de l’atletisme En aquesta especialitat l’any 2001 baté el rècord del món júnior amb 4,47 m, i d’ençà que el 2003 baté el rècord mundial a Gateshead Anglaterra superà successivament la seva pròpia marca més de vint vegades En el Campionat del Món d’atletisme de Hèlsinki del 2005 saltà 5,01 m i es convertí en la primera atleta de l’especialitat que superava els 5 m en la categoria femenina En els Jocs Olímpics de Pequín juliol del 2008 superà novament aquesta marca amb un salt de 5,05 m i l’any següent establí a Zuric el seu rècord…