Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Ruberts
Poble
Poble del municipi de Sencelles (Mallorca), al SE de la vila.
El lloc és esmentat ja al s XIII com a dependent de Sencelles L’església el Carme fou construïda en 1768-70 i ampliada en 1909-10 El 1948 s’hi establiren les germanes de la caritat
Sant Pere Molanta
Poble
Poble del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situat al N del terme, a la plana.
La seva església existia ja el 991 dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola El lloc és dit Palatio Moranta 996 i 1010 i més tard Palamoranta 1205, i simplement com Moranta des del s XIV L’església fou ampliada i transformada el 1744
Sant Llorenç de Campdevànol

Vista parcial del campanar de Sant Llorenç de Campdevànol (Ripollès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i parròquia rural del municipi de Campdevànol (Ripollès), de caràcter disseminat, a la vall del riu Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà.
Existia ja el 1075 El 1680 tenia 13 masos El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon La seva església romànica s XI, amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936 No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat
Santa Agnès de Malanyanes

Vista parcial del poble de Santa Agnès de Malanyanes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig
Samalús

Vista del castell de Samalús, construcció neomedieval erigida a partir de l’antic mas de Can Bori
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús , afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres
Palau-solità
Poble
Poble (palauencs; 131 m alt.) del municipi de Palau-solità i Plegamans.
Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del segle XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955
Santa Eugènia del Congost

Església de Santa Eugènia del Congost
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia.
L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, feu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix segle XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi
All

All
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), situat a 1 091 m d’altitud, a un quilòmetre a la dreta del Segre, sobre un con de dejecció que es confon amb la terrassa fluvial superior al peu dels escorxats de la plataforma terciària de Gréixer.
És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres
Sant Bartomeu Sesgorgues
Poble
Poble i antiga parròquia rural del municipi de Tavertet (Osona), a l’extrem oriental del terme.
La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església Existia ja el 1072 Originàriament era del terme del Cabrerès més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet 1840 Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687 El 1855 recobrà la independència parroquial tenia aleshores 200 h Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església L’església és en part romànica s XII, però fou …
Llerona
Poble
Poble del municipi de les Franqueses del Vallès, a l’W de Corró d’Avall, a la riba esquerra del Congost.
L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can…