Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
fluviòmetre
Hidrologia
Aparell que registra automàticament els canvis de nivell d’un riu, d’un embassament, d’un llac, etc.
Consisteix en un estilet que, accionat per un flotador, dibuixa una gràfica sobre un tambor que es mou per mitjà d’un aparell de rellotgeria Avisa també d’una manera automàtica quan el nivell arriba a un valor determinat
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
Isabel Fernández i Gutiérrez
Judo
Judoka.
Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 kilos En el seu palmarès cal destacar una medalla d’or en els Campionats del Món París 1997 i una altra d’argent Birmingham 1999, totes dues en la categoria de menys de 57 kilos En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d’or en la mateixa categoria
Francesc Berenguer i Navarro
Judo
Pioner del judo a Terrassa, conegut com Paco Berenguer.
Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes
gel de fons
Hidrologia
Geomorfologia
Gel situat sota la superfície de l’aigua, independentment del seu procés de formació, que es troba adherit al fons o a un cos submergit, especialment a la vegetació aquàtica.
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
gel en galetes
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d’entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d’aquests fragments entre ells, que es formen en aigües marines o continentals agitades a partir de gel granulat agregat.
gel en prismes
Hidrologia
Geomorfologia
Capa de gel podrit en un llac o al mar, formada per prismes de gel orientats perpendicularment a la superfície de l’aigua.
Fa un so molt característic quan se separen els prismes de gel que el conformen i repiquen entre ells
gel granulat
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de petits cristalls de gel formats en aigües molt fredes i turbulentes, que suren i són transportats pel corrent.
És la primera etapa de la formació del gel en aigües marines o continentals i, seguidament, es pot transformar en gel greixós Els cristalls de gel granulat són més arrodonits en els primers estadis de la cristallització i progressivament es fan més angulosos