Resultats de la cerca

Porter, començà a jugar a handbol a vuit anys a l’escola Sagrada Família d’Horta El 1984 passà al FC Barcelona , on jugà en categories júniors fins el 1988, que passà a formar part del primer equip, amb el qual ha guanyat set Copes d’Europa 1991, 1996-2000, 2005, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, cinc Supercopes d’Europa 1997-2000, 2004, tretze Supercopes d’Espanya 1989-92, 1994, 1997, 1998, 2000, 2001, 2004, 2007, 2009, 2010, nou Lligues dels Pirineus 1998-2002, 2004, 2006, 2007, 2010, sis Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, 2010, sis Lligues catalanes 1991-95, 1997, onze Lligues…

Es formà en el Granollers, equip en el qual jugà del 1985 al 1990 El 1990 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, en el primer equip del qual acabà la seva trajectòria com a jugador Destacà en la posició de primera línia Fou un dels pilars de l’equip dirigit per Valero Ribera, considerat el millor de la història del club i de l’handbol mundial, i que dominà l’handbol europeu i estatal la dècada de 1990 Fou escollit tres vegades jugador més valuós i ha estat l’únic jugador amb més de mil gols al mateix equip El seu palmarès com a jugador és molt extens Amb el FC Barcelona guanyà sis Copes d’…

Provinent d’una família d’ascendència irlandesa establerta a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, començà a jugar al club Aster de la mateixa localitat La temporada 1986-87 es traslladà a Barcelona per incorporar-se a la secció d’handbol del FC Barcelona, on després d’aconseguir tres campionats d’Espanya juvenils i un de júnior debutà amb el primer equip la temporada 1990-91, en el qual feu tota la seva carrera esportiva fins que es retirà temporada 2004-05 i que, a les ordres de Valero Ribera dominà durant anys l’handbol espanyol i europeu, al costat de Massip, Barrufet, Urdangarín, Ortega,…

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic

Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT

De tendència republicanosocialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical socialista

Imprès per JMGarín, el redactaven Miquel Vicent Roca, Teodor Llorente i Olivares, Carles Calvo, Rafael Blasco i Enric Gaspar

Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d’"El Igualadino”, redactat en castellà 1893 juny del 1904 - maig del 1909 A partir de la tercera època desembre del 1911 - desembre del 1914 fou escrit totalment en català fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí Amb interrupcions, aparegué fins el 1923 Finalment, fou el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya abril del 1933 - octubre del 1934

Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez