Resultats de la cerca

Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades exteriors…

Construït entre els anys 230 i 238, fou una de les grans construccions de la ciutat romana de  Thysdrus Amb capacitat per a 30000 espectadors, fou el més gran de l’imperi Romà després dels de Roma 45000 espectadors i Càpua 40000 espectadors, amb unes mides similars 148 m de llarg per 122 m d’ample i una alçària de 36 m Disposava de tres pisos o plantes, amb arcades, i de dues galeries en forma de creu a sota L’arena mesurava 65 × 39 m És ben conservat i des del 1979 és protegit com a patrimoni de la humanitat

Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els campionats…

Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956

El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus a fi de parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica els missatgers foren empresonats per aquest, tret d’Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn