Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
fluviòmetre
Hidrologia
Aparell que registra automàticament els canvis de nivell d’un riu, d’un embassament, d’un llac, etc.
Consisteix en un estilet que, accionat per un flotador, dibuixa una gràfica sobre un tambor que es mou per mitjà d’un aparell de rellotgeria Avisa també d’una manera automàtica quan el nivell arriba a un valor determinat
futbol sala
Futbol sala
Variant del futbol practicada en un camp més petit, sobre sòl dur, i entre dos equips de cinc jugadors.
Cada equip és format per dotze jugadors, només cinc dels quals, incloent-hi el porter, poden jugar simultàniament El nombre de canvis de jugadors és illimitat Quant al terreny de joc, ha de tenir unes dimensions de 25 m a 42 m de llarg i de 18 m a 25 m d’ample per als partits internacionals, de 38 m a 42 m de llarg i de 20 m a 25 m d'ample La pilota ha de pesar entre 440 g i 450 g i la circumferència ha de fer entre 58 cm i 62 cm El partit té una durada de 40 minuts de joc real —vint per cada part—, amb deu minuts de descans El 1977 es constituí a Catalunya un subcomitè de futbol sala que…
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
gel de fons
Hidrologia
Geomorfologia
Gel situat sota la superfície de l’aigua, independentment del seu procés de formació, que es troba adherit al fons o a un cos submergit, especialment a la vegetació aquàtica.
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
gel en galetes
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d’entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d’aquests fragments entre ells, que es formen en aigües marines o continentals agitades a partir de gel granulat agregat.
gel en prismes
Hidrologia
Geomorfologia
Capa de gel podrit en un llac o al mar, formada per prismes de gel orientats perpendicularment a la superfície de l’aigua.
Fa un so molt característic quan se separen els prismes de gel que el conformen i repiquen entre ells
gel granulat
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de petits cristalls de gel formats en aigües molt fredes i turbulentes, que suren i són transportats pel corrent.
És la primera etapa de la formació del gel en aigües marines o continentals i, seguidament, es pot transformar en gel greixós Els cristalls de gel granulat són més arrodonits en els primers estadis de la cristallització i progressivament es fan més angulosos
gel greixós
Hidrologia
Geomorfologia
Capa prima i espessa de cristalls de gel granulat agrupats, només dèbilment consolidats entre si, que sura a la superfície d’aigües marines o continentals.
Dona una aparença oliosa a la superfície de l’aigua R epresenta la segona etapa en la formació del gel en aigües marines o continentals, després de la formació del gel granulat Seguidament, es pot transformar en gel en crosta en condicions d’aigües calmades, o bé en gel en galetes en condicions d’aigües agitades
gel podrit
Hidrologia
Geomorfologia
Capa de gel que presenta alvèols a causa del seu avançat estat de fusió.